Rauxa aèria
S’ha
liat un enrenou considerable arran del vol rasant d’uns caces de la base
militar de Saragossa per la nostra comarca. El motiu no és tant que el vol fos
rasant i que pogues haver un cert risc per la població, sinó la curiosa
interpretació en clau política que han fet els principals actors del territori.
A
ningú no se li escapa que en l’actual context polític en què una part molt
important de la població catalana va sortir al carrer per demanar la
independència i en la posterior reacció centralista per part del govern de l’estat
i del soroll de sabres en certs sectors de l’exèrcit, aquesta “visita” aèria ha
estat interpretada com una possible demostració de força.
Jo
crec que la gent comença a veure fantasmes. De vols de caces pel nostre
territori sempre n’hi ha hagut. De fet, molta gent els contemplava amb
fascinació, més que amb por o amb enuig. És ara, en l’actual context polític en
què les susceptibilitats estan a flor de pell i la gent veu espectres on no n’hi
ha.
Amb
això no vull dir que alguna ment il·luminada no hagi tingut la idea de fer una
demostració de força. Recordo que quan s’estava parlant del Plan Ibarretxe, l’exèrcit,
o millor dir, el Ministerio de Defensa, va tenir la brillant idea de posar-se a
fer unes maniobres militars al País Basc, cosa que va ser interpretada, crec
que correctament, com un advertiment soterrat. Eren temps del presidente Aznar.
Però
no crec que un parell d’avions sobrevolant el Pirineu hagin de merèixer tanta
atenció periodística. No ens posem nerviosos, que quan ens vulguin posar
realment a prova, ja ho notarem i llavors més val que sapiguem reaccionar amb
calma.
1 Comments:
Perdona pero como hijo del sistema educativo españolista del ministro Wert te digo que me parece lamentable que la población de la comunidad autónoma no haya sacado las banderas españolas, noble símbolo patrio, al paso de nuestras fuerzas armadas, que defienden con honor los valores democráticos de ESPAÑA.
¡Arriba España!
No és que la gent vegi fantasmes... és que sempre hi ha algun catxondo Ebre enllà amb ganes de riure una estona a costa dels catalans.
Estem en un moment crucial de la nostra història i hem d'aconseguir convertir cada pretext, cada tonteria, en una bola d'enormes proporcions que, com una taca d'oli, converteixi els escèptics en independentistes convençuts. El camí no és prendre's la situació amb calma: és el moment de fer un pas endavant, mullar-se i deixar llast encara que es quedi algú pel camí que no estigui molt convençut, que no estem al país dels teletubbies, carai!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home