Perduts

Divendres al vespre vaig anar a un sopar cultural que organitzava l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell que va ser força interessant i reexit. Durant el sopar, un dels comensals em va preguntar que com és que estava jo allà essent com era de Puigcerdà. De fet, gairebé va venir a insinuar que estava allà com una mena d’infiltrat. Això sí, amb molt bona educació.

La qüestió em va fer pensar la relació entre la Seu i Puigcerdà continua essent una mica tibant. Però després, pensant-m’ho millor, vaig arribar a la conclusió que aquesta sorpresa del “tu qué fas per aquí” ja m’e l’he trobada a altres llocs, fins i tot de Cerdanya.

Per exemple, quan hi he anat a alguns actes que s’organitzaven a Bellver, també he hagut d’escoltar el mateix comentari: “Caram, un de Puigcerdà, què se t’ha perdut per aquí?”. La qual cosa em fa preguntar si no serà que són els altres els que no esperen tenir convidats de fora de l’àmbit local.

És cert que quan vas a actes que s’organitzen a diferents contrades de Cerdanya –Montellà, Martinet, Bellver, Alp o Llívia- costa de trobar puigcerdanesos. Fins i tot a viles molt properes, com Llívia o Bolvir és infreqüent de trobar-ne. Per què? Ens hem tornat tan urbanites que con agafem el cotxe ni que ens matin? O és que falla la comunicació d’aquests actes?

Una mica de tot, suposo, però crec que és un tema important de reflexió. Ara que es parla tant de comunicació transfronterera, potser que abans ens plantegem la intrafronterera si volem tenir quelcom més que un munt d’actes aïllats repartits per la nostra geografia.