13 de juny 2008

Conèixer les normes

L’altre dia, anant per la muntanya, ens vam trobar un matrimoni de Barcelona que estaven agafant bolets. En veure’ns, ens van parar i ens van preguntar si els bolets en qüestió eren bons. Naturalment, com que el que estaven agafant era més aviat tòxic, els ho vam dir i acte seguit els van llençar tots. Això em porta a un seguit de reflexions:

Si no sabeu què són, per què coi els agafeu? Realment creieu que uns bolets que surten dels excrements d’una vaca deuen ser deliciosos? (que consti que alguns, com certs Coprinius ho són) Poseu les vostres vides en les mans de la primera persona que passi per allà sense més comprovacions? I si no trobeu ningú, us ho cruspiu a veure què passa?

Com va dir-los un botànic que anava amb nosaltres: tots els bolets es poden menjar, el que passa és que alguns, només un cop. No sé si van captar la ironia.

D’inconscients n’està el món ple. Cada any sentim a parlar d’algú que s’ha intoxicat menjant bolets, fent-se un ram amb tora blava o que s’ha perdut al bosc caçant rovellons i l’ha hagut d’anar a buscar una dotació de bombers i de forestals.

La muntanya té unes normes i cal conèixer-les, de la mateixa manera que no es pot circular per la ciutat de qualsevol manera. A veure, què ens diríeu als muntanyencs si a Barcelona, sistemàticament, intentéssim baixar per les escales mecàniques que pugen, ens saltéssim els controls del metro, ens fiquéssim a 90 Km/h per un carreró estret i contra direcció, anéssim cridant com bojos pel carrer o féssim instàncies a l’Ajuntament per tal que es prohibissin les motos, que fan massa soroll. Divertit, oi?

Doncs això és el que fan molts pixa-pins (amb ànim d’ofendre) quan pugen a la muntanya: van cridant pel bosc com si estiguessin en un estadi de futbol, es foten per on no toca amb tot tipus de vehicles, es queixen que les campanes o el dringar de les esquelles de les vaques no els deixen dormir (!) o marxen a escalar una muntanya com qui va a la botiga de sota de casa a comprar cols.

Això, sense tenir cap coneixement de meteorologia, topografia local, micologia i molts cops, ni d’educació. Els reconeixereu perquè van per la muntanya amb un modelet “d’anar per la muntanya”, però prega que no es posi a ploure, que no vegis com queden. Són els que van amb el cotxe fins a on poden arribar i dinen al costat mateix, no sigui que els el robin. Van parlant pel bosc pel mòbil i rondinen quan no hi ha cobertura i, sobre tot, sobre tot, els reconeixereu perquè si es troben una vaca enmig del camí, es posaran histèrics perquè no s’aparta i fins i tot seran capaços de llançar-li pedres.

En fi, tota una tribu urbana, molt abundant i, per desgràcia, majoritària avui dia. De vegades m’entren ganes de baixar a Barcelona amb una barretina i començar a fer l’animalot. Segur que sortiria a les notícies. Ells no, és clar, perquè són els que fan les notícies.

2 Comments:

At 11:03 a. m., Blogger Chabier Lozano said...

¿Qué te voi a contar yo, que troballo de guarda en el P. N. de Ordesa? No pasa més cosas no sé per qué. Ayer mismo, dos francesas que quereban ir de Pineta ta Góriz sin material (crampons, cuerdas... unas simples molatieras), con la pila de nieu que encara en queda. La una ya se metió dende el refugio de Pineta unas bolsas de plastico dencima d'es calcetins. No sé cómo les iría con 1200 m. de desnivel dica la Collata Anyisclo e una pendient d'el 70% con nieu. E ixo només ye el d'ayer, que el que se vei tot l'anyo ni te cuento. Per esta zona abundan més es pixapins de Zaragoza, pero n'i hai per tot arreu...

 
At 3:35 p. m., Blogger Salvador said...

A La Vanguardia d'avui expliquen el cas d'una nena i la seva mare que passaven la mà a dreta i esquerra per sota d'una font al bosc com si hi hagués un sensor. Sort que el pare va saber obrir l'aixeta tal com s'ha fet sempre.
Es pregunten si d'aquí uns anys la gent encara serà capaç de fer alguna cosa amb les mans a part d'apretar botons.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home