El model de gestió llivienca

He de reconèixer que, darrerament, el consistori llivienc té tota la meva “admiració” per com gestionen els nous projectes urbanístics de la vila. Després del desori del camp de golf, que es va requalificar com a d’interès prioritari per tal de poder-lo fer, fos com fos, petés qui petés, ara ens sorprenen amb un altre projecte faraònic: el complex termolúdic.

Com que era una iniciativa privada, fins ara no havia dit res. De tota manera, semblava una mena de mini-Caldea o, com es diu popularment, un vull-i-no-puc. Però en fi, tothom és lliure de gastar-se els seus diners com vulgui.

Però ara resulta que la piscina pública, ves per on, que havia de fer aquest complex, no es pot fer perquè no hi ha calés (vaja, això em sona). Fins aquí, res a dir, però resulta que el consistori avança aquests diners a l’empresa per tal que no es faci enrere del projecte. Diners públics per fer una infrastructura pública que havia de fer una empresa privada per tal que no deixi de fer altres infrastructures privades. Un bonic embolic, oi?

A més a més, la piscina serà més petita, per la qual cosa no caldrà un socorrista (mira què bé: ja em quedo més tranquil) i en comptes de depurar les aigües biològicament es farà servir el tradicional mètode dels productes químics que, tot i no ser tan “biològics” són menys costosos, ves!

O sigui, es fa un megaprojecte, es retalla, se li posa el fanalet al burro (llegir, al pobre contribuent) i es ven com la gran solució al problema de la manca de diners. Apreneu-ne, oh alcaldes cerdans, del consistori llivienc: així es fan les coses!