03 de setembre 2007

Què ens fa falta a Puigcerdà?

Continuant amb el tema del darrer post, m’agradaria analitzar una mica quin tipus de serveis i d’instal·lacions ens faltan ara com ara a Puigcerdà.

En primer lloc, la mancança més evident que trobo és una manca de locals de dimensions mitjanes o grans, encara que no sigui al centre del poble. Cal tenir en compte que tot eixample urbanístic que es fa, contempla bàsicament la vivenda, però pràcticament res la possibilitat de fer locals en condicions.

D’altra banda, sí que n’hi ha de locals a Puigcerdà, però pràcticament tots estan en mans d’especuladors i de rendistes. Gent que inverteix en totxo i compren locals o naus que tenen buides en espera de poder-les revendre en un futur i treure sucosos beneficis, però que no s’exploten en absolut.

És més, quan intentes pactar un lloguer amb aquests propietaris, la majoria no hi estan interessats i demanen quantitats astronòmiques per locals que, quasi sempre cal condicionar, amb la corresponent inversió econòmica, que a la llarga repercutirà en el propietari. Així, molts prefereixen tenir el local buit, encara que perdin diners, per una mentalitat estreta de mires que fa molt de mal al municipi.

Els emprenedors difícilment poden costejar-se locals amplis i no els queda altre remei que obrir locals més o menys rendibles (bars, botigues de roba, etc), dels quals en tenim per donar i per vendre i desestimar altres negocis que li farien un major servei a la població.

També es parla molt de portar professionals qualificats o d’evitar la sagnant fuita de cervells que patim any rere any a la nostra comarca. Però tota aquesta gent cobrarà souassos impressionants o què? Perquè si no, ja m’explicareu com podran pagar els pocs lloguers de pisos disponibles a preus astronòmics o com mantindran la hipoteca d’un piset petitó que en altres indrets no valdria ni la meitat del que aquí costa.

Així, tenim dues realitats ben visibles a la nostra població. D’una banda, la sobreabundància de microlocals on poc s’hi pot fer (mireu quants bars petitons té la Vila i quants de grans i sabreu què vull dir) i l’existència de pisos-patera, on hi viuen un munt de persones, molts cops en condicions infrahumanes i quasi sempre amb lloguers força alts.

D’aquesta manera, el propietari d’un pis moderadament gran, pot treure’n un major rendiment i no li interessa de llogar-lo a una persona o a una família perquè possiblement no els podrà treure la mateixa quantitat que a un grup, posem, d’immigrants, que pagaran i no li buscaran problemes.

Pel que fa als serveis en sí, a Puigcerdà ens manquen llibreries en condicions, una botiga on comprar DVD o música, alguna botiga de regals que no passi només per mobles estrambòtics o productes new age, locals d’oficines, pisos de lloguer assequibles, locals de “marxa” d’unes dimensions moderadament grans, pubs temàtics que no siguin microlocals, un multicinema, algun tipus de local o infraestructura recreativa per als joves, un museu en condicions, alguna entitat d’ensenyament superior especialitzat i molts més espais lliures de cotxes per on poder passejar.

Fixeu-vos si ens falten de coses! I de ben segur que si ens hi poséssim, encara sortirien moltes més necessitats! Crec que ens sobren micro-bars, botigues de mobles, botigues de roba i locals relacionats amb la venda de pisos. Evidentment si hi són és perquè hi ha necessitat. Però molts cops, s’obren determinats negocis per mimetisme. No es fan gairebé mai estudis de mercat.

No podria l’Ajuntament fer un estudi de necessitats sobre quins negocis calen a la població i oferir-lo a la gent que vulgui muntar un negoci? Crec que tots sortiríem guanyant. D’una banda, disminuiria la pressió competitiva en determinats sectors ja de per si massa sobreexplotats; d’una altra, Puigcerdà augmentaria la diversitat de serveis que oferiria a ciutadans i turistes.

2 Comments:

At 11:47 p. m., Blogger Meister said...

A vegades va bé tenir una mica d'informació privilegiada.

Anem per parts. Crec que el fet de no trobar botigues de llibres DVDs i música es deu a la competència d'Andorra i Barcelona. No es pot competir en preu. El pla urbanístic tipifica els llocs on es poden construir vivendes, despatxos i locals industrials... i sembla que algú ja fa anys que va apropiar-se del terreny i s'ha fet d'or si ja no ho estava així que ho veig fotut. Pels locals de marxa, la política és desplaçar-los del centre del poble (creen soroll, baralles i queixes massives), els multicinemes no hi caben enlloc (no hi ha sòl disponible i urbanitzable), i si hi ha botigues de roba i no de videojocs és perquè la demanda de roba és fabulosament gran tot i que reconec que fan falta estudis de mercat que en cap cas hauria de fer l'ajuntament que està per governar el poble i no per mastegar els negocis als vilatans que volen muntar un negoci sense esforçar-s'hi una mica (ho trobaria un greuge respecte la gent que és empleada que podrien demanar per exemple que l'ajuntament els pagui una part de la pintura, o de les eines, o del cotxe, o part de les papilles del nen, o crèdits per obrir empreses...). Sóc del parer que la gent s'ha d'espavilar i que si no ho fa, allà ells. Jo ben bé que m'he hagut de fer un lloc dins el mapa i que si se'm fon una bombeta no pretenc que vingui algú altre a canviar-me-la.

I un comentari sobre els mocrolocals. Crec que ara t'has trobat amb la necessitat d'un d'aquests locals i has vist la manca d'oferta o els problemes en el sector. És evident que empreses com la teva que es trobin en la mateixa situació són escasses. Per tant, jo ho enfocaria més cap a poca pressió laboral envers l'adquisició d'aquest tipus de locals i forta pressió pel que fa a vivendes i segones residències (per cada empresa com la teva quants pixapins volen un pis?). Jejejeje a més l'ajuntament no té un duro... Tampoc són els nostres pares com per demanar-los tant!

Salut!

 
At 10:56 a. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

Per la mateixa regla de tres, els Ajuntaments no haurien de concedir subvencions o ajudes per arreglar façanes, etc. Jo crec que és una manera de potenciar els serveis i de diversificar-los. Molt poques empreses es poden permetre el cost d'un estudi sistemàtic de mercat, mentre que crec que hauria de ser una tasca dels Ajuntaments veure què cal i què no al seu terme municipal i fomentar-ho. Se suposa que -segons el principi de subsidiarietat- aquesta és la funció d'una administració: arribar allà on els ciutadans no arriben individualment.

Pel que fa als CD i DVD, abans hi havia una botiga que funcionava prou bé -Palau 3- i que no sé si notava la comeptència o no, però tenia sempre les darreres novetats. Passava igual amb els llibres, etc. Actualment això ja no és així. Però sembla que tampoc hi ha gaire gent que ho trobi a faltar.

Pel que fa a la manca d'espai tens tota la raó. Els locals de lleure nous s'han d'instal·lar als afores segons la normativa aprovada, però estem amb el mateix problema: conec gent que ha comprat naus industrials per invertir i les té buides.

Respecte a si som un cas especial o no, potser sí que ho som, però hi ha moltes més empreses de serveis que voldrien tenir unes oficines més grans i que no poden simplement perquè no hi ha locals.

La demanda de roba? Home, hi ha molta gent que va a comprar a Andorra, a Berga, a Manresa o a Barcelona. Jo crec que -sense menystenir ningú- és la solució senzilla.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home