30 de desembre 2011

Som o no som?

De tant en tant, surt a la premsa algun estudi que diu que els catalanoparlants som tants. Generalment, es parla d’entre 9 i 10 milions de catalanoparlants. He de dir que quan llegeixo aquestes xifres, se’m posa un somriure agredolç a la cara. Deu milions? D’on els treuen?

És clar que això és com fer-se trampes al solitari. És creure’s una mentida que, per desgràcia li cou a molta gent i que la ve repetint per tenir, potser, la consciència tranquil•la. No som, ni de lluny, 10 milions de catalanoparlants al món, perquè per començar, el gruix de parlants, que es trobaria al principat de Catalunya no és de 6 milions de persones.

Qualsevol que vagi pel carrer en qualsevol poble o ciutat de Catalunya serà tristament conscient que una bona part dels habitants d’aquest país no s’expressen habitualment en català, sinó que ho fan en castellà (o en urdu, ja posats).

Una cosa és que els habitants de Catalunya majoritàriament entenguin el català o el que el parlin ocasionalment, i una altra de ben diferent és que siguin catalanoparlants o catalanoescrivents, per dir-ho d’alguna manera.

És com si féssim una enquesta a Dinamarca sobre la gent que entén l’anglès. Possiblement obtindríem molt bones xifres, però a l’hora de la veritat, la llengua que tothom parla és el danès. A Catalunya hauria de passar igual, que la llengua per tots coneguda i emprada fos el català (on si no, a Catalunya, la llengua pròpia de la població hauria de ser el català?), però realment som conscients que això no passa.

A quants bars o restaurants de Barcelona ens atenen en català, especialment si el servei és de fora de Catalunya? Igualment amb les botigues, o amb els serveis judicials, o amb la Policia, etc.

És una il•lusió, una quimera creure que a Catalunya som 6 milions de catalanoparlants, quan amb prou feines hi deu haver la meitat d’aquesta xifra. Això, si no ens posem gaire estrictes amb el tema de la diglòssia, perquè si no, si realment cerquéssim gent que parla el català en tots els àmbits de la seva vida potser ens enduríem una sorpresa ben desagradable.

Diguin el que diguin els polítics, el català està en retrocés. No sé si encara existirà d’aquí a cinquanta anys o llavors no deixarà de ser una llengua residual, però el que sí que em sembla evident és que si no fos pels mitjans públics en català, la nostra llengua ja ho seria, de residual, a hores d’ara.

Arribats en aquest punt, hi ha dues postures irreconciliables: els que creuen que cal protegir el català, com es guareix un malalt i els que creuen que les llengües haurien de funcionar com un mercat darwinista i només haurien de sobreviure les que millor s’adaptin a les necessitats de la gent.

Jo, particularment, crec que el català s’ha de protegir, ja que surt d’una posició dèbil, després de segles en què tant Espanya com França han intentat i gairebé han aconseguit destruir-lo. Però no ens enganyem, si el malalt no vol viure, ja podem posar-li sèrums, que la cosa només servirà per allargar-li l’agonia. De nosaltres depèn.

9 Comments:

At 2:21 p. m., Blogger Joana said...

Molt agosarat dir 10 mil·lions! Poses d'exemple Barcelona i aquest és un cas molt compicat i sempre ho ha estat, però em sembla que la proporció deu estar com en qualsevol altre lloc de Catalunya.

 
At 5:48 p. m., Blogger Meister said...

No som ni farts de vi.

 
At 10:19 p. m., Anonymous jordi said...

Joana, Meister, Enric i jo, ja som 4

 
At 11:16 a. m., Blogger Juan Angel Amaro Martinez said...

Todo depende del cristal con que se mire.
Enric se ha centrado exclusivamente en Catalunya olvidando al País valenciano donde hablan catalán o al menos es lo que suelo escuchar en alguna tv valenciana.
Las Islas Baleares si no me equivoco también tienen como idioma oficial junto al castellano la lengua catalana.
Otra cosa es que se diga que Catalunya sí habla catalán y las otras comunidades es "otra lengua o forma de hablar catalán" entonces ya entramos en una polémica por que el castellano se habla diferente en muchas partes del mundo.
Según lo que he podido leer, los datos que comenta Enric son, depende cómo se interprete o se quiera ver.
4.4 millones hablan catalán habituamente, 7.7 son capaces de hablarlo y es comprendido por 10.5 millones de personas.
Lo dicho: es según el color del cristal con que se mire o se quiera mirar.
Peor o mucho peor lo llevan los vascos. por ejemplo.

 
At 5:27 p. m., Anonymous Anònim said...

amaro parla català d'una vegada i deixa de donar-nos lliçons de catalanitat des de l'uruguai que guay

 
At 9:05 p. m., Blogger Juan Angel Amaro Martinez said...

Hablo como se me da la gana mientras lo haga con respeto y no como tú que te escondes en el anonimato.
Y no son lecciones, son PUNTUALIZACIONES al escrito de Enric.
Por otra parte, anónimo, informate.

 
At 2:37 p. m., Blogger Rafel said...

D'acord amb tu Enric. Allò important és l'actitud i no tant les xifres, que a vegades serveixen per autoenganyar-se o marejar la perdiu, en lloc d'agafar el toro per les banyes.
Com diu Amaro també fora de Catalunya es parla català i molt, això des del Principat s'hauria de veure més i quan el català és menystingut reaccionar com alguna cosa que també ens passa a nosaltres.
Salut i Cerdanya

 
At 12:02 p. m., Anonymous pepe ( C/ Espanya) said...

amaro, i pq no parles català? Això si es respecta el pais que t'acollit, no?

 
At 12:39 p. m., Blogger Juan Angel Amaro Martinez said...

Pepe, evidentemente no me conoces, HABLO catalán, aún no correctamente pero sí fluido y según varios de mis clientes con acento lleidatano, lo escribo aunque esto sí me cuesta más y el programa SOF CATALÁ lo suelo utilizar con mucha frecuencia, allí me saltan numerosos errores de escritura en rojo que luego consulto con el diccionario.
Pero una cosa es hablarlo o escribirlo y otra llevarlo al límite, te diré por qué, Enric estaba presente el día del manifiesto en defensa del catalán en las escuelas y resulta que apenas si había allí un centenar escaso de personas. Ese es uno de los motivos. El otro es que si de verdad quieres defender la lengua practica con el ejemplo aquí y en la vida diaria, cosa que no hacen vosotros, si estás en tu tierra, habla tu lengua y haz el esfuerzo de cambiarte el castellano SÓLO si la otra persona no te entiende. De lo contrario con eso del respeto o el chip, será muy difícil que los castellano- parlantes, sobre todo los que llegamos de sudamerica nos adaptemos. El día que eso comience a cambiar, que vea que en los comercios, calles y trabajo se dirigen a mí en catalán y no cambian al castellano sólo por que quien tienen frente a vosotros hable mal el catalán aún cuando demuestra la voluntad de querer hablarlo, ese día hablaré y escribiré en catalán.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home