Doctors i bruixots

Després d’organitzar duarant quatre anys consecutius la Setmana de la Ciència a la Cerdanya des del Grup de Recerca de Cerdanya, i veient que no ha estat un èxit espaterrant, precisament; veient també que les conferències de temàtica científica solen tenir molt menys públic que les d’altres temàtiques, crec, sincerament, que a la Cerdanya no hi ha gaire interès per la ciència.

També he de dir en contra d’aquesta hipòtesi, que algun acte de caràcter científic sí que ha gaudit puntualment de força gent, especialment els relacionats amb la física didàctica o amb l’astronomia, però són casos més aviat excepcionals.

Per què no ens interessa la ciència? Bé, caldria analitzar si és un fenomen local o bé és cosa del país. Crec que resulta evident que a Catalunya hi ha més interès per la ciència i la tecnologia que a la resta de l’estat. O almenys així era fins fa unes dècades. Però darrerament sembla que ens estem posant al nivell de la resta d’Espanya. Llàstima que ens igualem en allò negatiu.

Perquè, de fet és una cosa negativa. He pogut observar que darrerament han crescut enormement les tendències pseudocientífiques i anticientífiques, que són coses diferents. Per posar un símil, una conducta científica seria vacunar-se contra el grip si es forma part d’un grup de risc (gent gran, etc); una postura anticientífica és dir que les vacunes són obra del diable (o sigui, de les farmacèutiques) i que ni en pintura; i una postura pseudocientífica consisteix a dir que potser sí que fóra bo de vacunar-se, però que ens quedem amb l’homeopatia o amb la medicina tradicional xinesa.

No entraré ara a criticar les postures pseudocientífiques, però em sembla evident que les tendències anticientífiques no són pas gaire diferents d’aquestes. I es troben molt esteses a la nostra societat fins al punt que han convertit en dogmes de fe afirmacions que no tenen cap base científica o que fins i tot han estat refutades per la ciència.

Així, si creus que els aliments biològics són per nassos millors i més sans que els que produeix l’agricultura i la ganaderia tradicional; si creus que els conservants són dolents per definició; que la medicina tradicional xinesa és efectiva i té solvència contrastada; que millor una tisana d’herbes que un preparat farmacèutic; o que l’univers no està regit per lleis matemàtiques sinó per energies i per esperits, pertanys al “selecte” grup dels pseudocientífics.

Bé, allà cadascú amb la seva consciència. La fe no és dolenta per se, el problema prové, com gairebé sempre passa, quan aquestes persones, que generalment obren de bona fe, volen imposar-nos les seves idees a aquells que no combreguem amb rodes de molí. I llavors surt el xoc entre postures enfrontades, difícilment reconciliables i algú ha de posar ordre, amb més o menys encert.

Per resumir-ho en una frase: “és bo creure i ser espiritual, però si emmalalteixo, sisplau, que em portin un doctor: els bruixots us els deixo a qui els necessiteu”.