28 de desembre 2011

Doctors i bruixots

Després d’organitzar duarant quatre anys consecutius la Setmana de la Ciència a la Cerdanya des del Grup de Recerca de Cerdanya, i veient que no ha estat un èxit espaterrant, precisament; veient també que les conferències de temàtica científica solen tenir molt menys públic que les d’altres temàtiques, crec, sincerament, que a la Cerdanya no hi ha gaire interès per la ciència.

També he de dir en contra d’aquesta hipòtesi, que algun acte de caràcter científic sí que ha gaudit puntualment de força gent, especialment els relacionats amb la física didàctica o amb l’astronomia, però són casos més aviat excepcionals.

Per què no ens interessa la ciència? Bé, caldria analitzar si és un fenomen local o bé és cosa del país. Crec que resulta evident que a Catalunya hi ha més interès per la ciència i la tecnologia que a la resta de l’estat. O almenys així era fins fa unes dècades. Però darrerament sembla que ens estem posant al nivell de la resta d’Espanya. Llàstima que ens igualem en allò negatiu.

Perquè, de fet és una cosa negativa. He pogut observar que darrerament han crescut enormement les tendències pseudocientífiques i anticientífiques, que són coses diferents. Per posar un símil, una conducta científica seria vacunar-se contra el grip si es forma part d’un grup de risc (gent gran, etc); una postura anticientífica és dir que les vacunes són obra del diable (o sigui, de les farmacèutiques) i que ni en pintura; i una postura pseudocientífica consisteix a dir que potser sí que fóra bo de vacunar-se, però que ens quedem amb l’homeopatia o amb la medicina tradicional xinesa.

No entraré ara a criticar les postures pseudocientífiques, però em sembla evident que les tendències anticientífiques no són pas gaire diferents d’aquestes. I es troben molt esteses a la nostra societat fins al punt que han convertit en dogmes de fe afirmacions que no tenen cap base científica o que fins i tot han estat refutades per la ciència.

Així, si creus que els aliments biològics són per nassos millors i més sans que els que produeix l’agricultura i la ganaderia tradicional; si creus que els conservants són dolents per definició; que la medicina tradicional xinesa és efectiva i té solvència contrastada; que millor una tisana d’herbes que un preparat farmacèutic; o que l’univers no està regit per lleis matemàtiques sinó per energies i per esperits, pertanys al “selecte” grup dels pseudocientífics.

Bé, allà cadascú amb la seva consciència. La fe no és dolenta per se, el problema prové, com gairebé sempre passa, quan aquestes persones, que generalment obren de bona fe, volen imposar-nos les seves idees a aquells que no combreguem amb rodes de molí. I llavors surt el xoc entre postures enfrontades, difícilment reconciliables i algú ha de posar ordre, amb més o menys encert.

Per resumir-ho en una frase: “és bo creure i ser espiritual, però si emmalalteixo, sisplau, que em portin un doctor: els bruixots us els deixo a qui els necessiteu”.

8 Comments:

At 3:02 p. m., Blogger Joana said...

si, hi ha coses sorprenents. No es tracta d'atiborrar-se a antibiòtics per no res, però quan calen, jo prefereixo un clamoxyl a unes boletes homeopàtiques.

 
At 3:22 p. m., Anonymous jordi said...

En temps de crisi sempre es donen aquests casos. La gent quan veu que no aconsegueix allò que vol (treball, una parella, diners, etc.), es llança a productes alternatius que els hi prometen el paradís. Per exemple, religions, espiritisme, tarots i actualment les pseudociències que no estan tan mal vistes com tot l'anterior. Amb el temps les creences religioses s'han postulat com creences de gent amb poca cultura i per això han proliferat els seus succedanis en teoria mes cultes i moderns i per suposat provats "científicament". Vivim en una societat que busca respostes fàcils sense tenir gaires mals de caps i aixi'ns ens va.

 
At 4:14 p. m., Blogger Meister said...

Suposo que l'ús indiscriminat del DDT, els efectes sobre l'autisme en la vacuna triple vírica, l'ús de la talidomida en embarassades per evitar el vòmit i els nens sense extremitats...

Tot pseudociència, amic meu.

 
At 6:38 p. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

Anem per pams. Després de tota la propaganda que s'ha fet en contra, ningú no ha demostrat amb proves científiques que el DDT sigui tan perjudicial pels humans. Sí que ho és per altres espècies, però no està clara la seva toxicitat en humans. El que sí que se sap és que s'acumula a la cadena tròfica de mala manera. En qualsevol cas, s'ha de valorar què prefereixes, si DDT a la cadena tròfica o milions de morts per malària.

La talidomida evidentment va ser un error degut a la poca experimentació que es va fer d'aquest fàrmac. Arran d'aquesta terrible desgràcia, els protocols van canviar i avui són molt més segurs.

Pel que fa al tema de la triple vírica la seva denúncia va ser un frau reconegut pel seu autor, tot i que sembla que encara no ha arribat l'ona a molta gent que s'ho va creure "a pies juntillas".

Amb això no vull dir que la medicina clàssica sigui perfecta. Té moltes mancances, però és perfeccionable, mentre que les medicines "alternatives" no apliquen per res el mètode científic. Naturalment, cadascú pot creure en allò que vulgui, sempre que no posi en risc la salut dels altres.

 
At 6:57 p. m., Anonymous Anònim said...

Com es diu aquella "medicina alternativa" que realment funciona? "Medicina"

 
At 7:01 p. m., Anonymous Anònim said...

Per si algú l'interesa:

homeopatia, un comic de Darryl Cunningham

 
At 1:32 p. m., Blogger Meister said...

Pensar que les coses són 100% com les explica una revista, un programa de televisió o un llibre és un dogma de fe de la mateixa magnitud que creure en teràpies alternatives, medicines tradicionals o obeliscs.

Recordo que als anys 50-60 hi havia anuncis a les revistes científiques dient que el tabac era bo per la bronquitis.

És ser un il·lús obviar els interessos de les grans corporacions en tot aquest assumpte, més enllà si certes teràpies funcionen o no.

Aneu-vos fotent química innecessària quan amb unes herbetes que podeu anar a collir a la muntanya tindreu un efecte molt menys perjudicial pel vostre organisme.

 
At 5:50 p. m., Blogger Núria said...

Si clar, un traguet d'infusió de tora o de cicuta és d'allò més reconfortant. No confonguem herbeta collida a la muntanya amb menys perjudicial que ens poden fer molta pupa! I de fet, no deixa de ser tot química. Els principis actius de molts medicaments són els mateixos que podem trobar en algunes plantes però amb això no n'hi ha prou. Sinó, perquè ara curem malalties que abans era impensable curar? La medicina ens ha permès avançar com cap altra espècie fins al punt de torejar àmpliament (que no absolutament) la selecció natural.

Com molt bé dius, Enric, la ciència importa molt poc a la gent del país, no només a la Cerdanya. Encara dic més, es percep cert menyspreu i mofa quan intentes parlar amb algú de ciència de veritat, no de sensacionalismes o temes mediàtics. Fes una xerrada sobre bolets i porta l'Enric Gràcia, ja voràs com omples la sala!!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home