05 d’abril 2011

On és la frontera?

Estic una mica fart de tanta xerrameca transfronterera. Que si l'hospital, que si trobades, que si pim, que si pam. Per mi, el transfronterisme fa dies que va arribar al seu màxim, amb el tractat de Schengen i el desmantellament dels controls fronterers -és un dir- a la frontera franco-espanyola.

El fet que els ciutadans espanyols puguem anar a Font-romeu amb tota tranquil•litat i que els ciutadans francesos puguin venir a Puigcerdà, per exemple, és senyal que la cosa funciona. Si li afegim que tenim una moneda comuna i que el tràfic de mercaderies i de persones és cosa normal, crec que poca cosa més es pot demanar.

Però hi ha gent entestada a reivindicar no sé ben bé què. Algú es pensa seriosament que algun dia França li retornarà a Espanya (o a Catalunya) l'Alta Cerdanya? És evident que no. Llavors, què es pretén, exactament?

Els cerdans no necessitem de la reivindicació constant per sentir-nos cerdans. Ja ho som. Alguns, han renunciat al català i parlen francès, però no per això deixen de ser cerdans o catalans, encara que potser es perden un aspecte important de la cultura comuna.

Però voler forçar la màquina i fer estructures híbrides que no serveixen absolutament per res, com hospital transfronterers o instituts transfronterers al final ens passarà factura. De fet, França ja ha deixat clar que si un nen neix a l'hospital "transfronterer" considerarà per sempre que ha nascut a l'estranger i tindrà el mateix tracte que si hagués nascut a Barcelona.

Amb la mort tampoc hi ha més sort, i s'aplicaran els protocols de trànsit internacional de cadàvers. Quin francès amb una patologia important voldrà operar-se a l'hospital de Puigcerdà sabent que si té la mala sort de morir-se la seva família haurà de passar un calvari per poder-lo enterrar a França?

D'altra banda, no se m'acut una cosa més absurda que un institut transfronterer, ben pensat. Amb dos sistemes educatius molt diferents i força incompatibles, seria una olla de grills monumental. Com ho serà l'Hospital.

Hi ha moltes coses a fer per "unificar" la comarca des d'un punt de vista cultural, econòmic i polític, però en aquest país tenim una certa tendència a començar la casa per la teulada. Ja s'ha aconseguit molt i val a dir, que sense que els actors del territori hagin tingut paraula.

Potser és això. Potser hi ha unes ànsies de protagonisme enormes per part d'alguns que veuen com no se'ls té en compte i llavors han de dir-la ben grossa per sortir als diaris. Una llàstima, perquè d'aquesta manera se'ns en va tota la força per la boca i a l'hora de la veritat, poca cosa aconseguim.

D'altra banda, és molt evident que hi ha una gran asimetria entre el costat espanyol i el francès pel que fa a interès per aquest pancerdanisme. Al costat espanyol, sembla que l'interès hi és (clar que després cadascú escombra cap a casa seva), però al cantó francès, és cosa d'una minoria.

Així, mentre no hi hagi un clam popular, especialment del costat francès, serà molt difícil de construir aquest pancerdanisme que, llavors sí que s'hauria de traduir en estructures comunes. No abans.

1 Comments:

At 11:13 p. m., Blogger Rafel said...

o sigui que la ratlla és bastant més sòlida del que alguns ens volien fer creure.

PD. I no podien haver fet l'hospital sobre la mateixa ratlla?

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home