05 d’agost 2010

Turisme sostenible

Dissabte va tenir lloc al Museu Cerdà una altra taula rodona dins del cicle del Fòrum Cerdà que organitza el Grup de Recerca de Cerdanya, sota el títol de "Una aposta pel turisme sostenible". Va ser un debat d'allò més interessant, on es van exzposar idees i xifres molt concretes i que tant de bo hagués estat correspost amb una presència major de públic, especialment del sector turístic.

Les principals conclusions a les quals es va arribar van ser les següents:

Es va considerar que l'actual model turístic ha estat prou exitós, però que potser es troba en una fase de declivi i cal potenciar alternatives turístiques com el senderisme o el turisme familiar, a part del turisme clàssic de neu a l'hivern. S’està treballant en l’adquisició de segells de qualitat, públics com “Turisme familiar” o privats com les ISO, per potenciar la marca Cerdanya lligada a uns estàndards de qualitat certificada.

Es va considerar important poder oferir una oferta turística naturalista lligada al Parc Natural del Cadí-Moixeró, que hauria d'obrir-se més al turisme, o envers el Parc Regional dels Pirineus Orientals, la definició del qual és, de moment, una mica difusa. Existeix una excepcional oferta de senders a la Cerdanya, però té l'inconvenient que hi ha una sobremarcació sobre el territori i que el manteniment dels senders és prohibitivament car per als Ajuntaments, que no en poden assumir el cost.

Es va admetre que som poc coneguts entre les agències de viatges de la resta de l'estat, però també es va dir que això passa amb gairebé totes les comarques de Catalunya en general i que s'està fent un esforç molt important per fer donar a conèixer la marca Cerdanya arreu de l'estat. Tanmateix es va explicar que les fires, tot i ser importants, tenen un cost relativament baix i que cada cop més tenen una efectivitat menor i que es treballa amb altres sistemes molt més moderns i efectius.

Segons va afirmar un dels ponents, en base a una enquesta pròpia del Consell Comarcal, va afirmar que l'ocupació mitjana de les segones residències és al voltant de 50 dies/any -i no de 15 dies/any com van fer notar des de l’audiència en base a la premsa i als anuaris existents de la Generalitat de Catalunya- i que aquest sector té un impacte econòmic molt important a l'economia comarcal (125€ per persona i dia de mitjana segons la mateixa enquesta) i per tant se l'ha de tractar adequadament.

Sobre la competència, es va fer palès el temor al potencial del Pirineu d'Osca, que pot arribar a ser una amenaça en un futur no massa llunyà i que el referent a seguir eren els models dels Alps i el Sud del Tirol.

Per part del públic assistent, amb respostes afirmatives per part de la taula, es va coincidir en la humanització de part de la muntanya i l’entorn natural, fent-la més accessible amb mitjans mecànics (telecadires, telecabines, telefèrics) per tal de preservar-la millor. També es va fer notar des del públic algunes actituds poc respectuoses i d’aïllament de les comunitats foranes en urbanitzacions i fora de la vida quotidiana dels municipis que les acullen i també del temor i la desconfiança que generen els nouvinguts entre la població local.

3 Comments:

At 8:17 p. m., Blogger Núria said...

Aquest cap de setmana m'ha caigut a les mans la revista Woman. En un apartat que és un publireportatge sobre la wi-fi USB de Movistar diu: "¿Amas la montaña? Descubre Puigcerdà". Fins aquí, el titular, bé. Però l'article comença: "Este encantador pueblecito de Girona, cercano a los Pirineos franceses, te enamorará".
O sigui, no passeu de pueblecito i el més important és que es troba a prop dels Pirineus francesos, no que estigui als Pirineus!!

 
At 11:20 a. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

Encara sort que no ens han posat al Tirol! En fi, què dir...

 
At 10:29 p. m., Blogger Meister said...

Segurament van convidar el periodista en qüestió de vacances a aquí dalt i va quedar tan esmaperdut per la bellesa inigualable de la contrada que es va passar els dies prenent apunts per després escriure un magnífic article a aquesta revista. En fi, tot és perfecte i no cal millorar res. Vive la France! (Que em perdonin els reagrupats, però m'he quedat a l'època del meu dictador de capçalera: Napoléon Bonaparte).

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home