Tauri

Ahir, el Parlament de Catalunya, per majoria absoluta i a instàncies d'una iniciativa legislativa popular va prohibir les curses de braus (àlies, corrides de toros) al territori català. Ja era hora!

Naturalment, el revol a Espanya i en alguns sectors taurins catalans ha estat considerable. El més trist de tot és que el debat no s'ha centrat en si era correcte o no de prohibir un espectacle sanguinari on es tortura un animal fins a la mort mentre la gent s'ho mira tota cofoia. No. El debat, com sempre passa darrerament, ha estat en termes identitaris.

En primer lloc, vull deixar clar que em sembla vergonyós que en l'època en què vivim, en una societat suposadament culta i refinada, es permetin vergonyosos espectacles on es fan patir animals fins a la mort per entretenir la gent.

En segon lloc, que a això li diguin "fiesta" y a sobre "nacional" em sembla una vergonya encara més gran. Si la gent tingués vergonya, haurien d'amagar-se durant anys en un racó ben fosc per haver permès aquesta ignomínia. Però, no, és clar, perquè tot es justifica en nom del sagrat nom d'Espanya que, aquestes alçades, es troba ja una mica desgastat de fer-lo servir tant i per coses que res tenen a veure amb el país.

En tercer lloc, no entec a què ve tant d'enrenou si des de l'any 1991, a les Illes Canàries es van prohibir els braus, amb el vot favorable del PP i nongú no va posar el crit al cel. En canvi, ho fem els catalans i ens amenacen poc menys que amb l'excomunió.

En quart lloc, la resta d'espanyols no entenen que si tenim un Parlament que pot fer lleis -igual que ells, per cert- haurien de respectar les decisions que prenem nosaltres sobiranament i que només ens afecten a nosaltres. No anem pas a dir-los que ells prohibeixin les curses de braus, però si nosaltres no les volen, què coi els importa a ells?

En cinquè lloc, respecte el PP, una total intolerància respecte de la voluntat dels catalans i un comportament feixista volent anul•lar la decisió sobirana del Parlament català via Corts espanyoles o tribunal constitucional.

En sisè lloc, tampoc tot el camp és daurat. Trobo vergonyós que es prohibeixin les curses de braus però no els correbous, un espectacle igual de patètic però, mira, aquí fem la vista grossa perquè entra dins de la tradició cultural d'alguns pobles catalans. Doncs mira que bé. Llavors, si això és així, al final haurem de donar la raó a aquells que diuen que la prohibicióha estat una qüestió identitària i antiespanyola.

I, finalment, a què ve tanta dèria amb la llibertat i criticar les prohibicions? Gairebé totes les lleis que es promulguen comporten prohibicions. Per què aquesta atempta contra les llibertats individuals i no ho fa, per exemple, el Codi Penal? Per favor, una mica de vergonya i no confonem la gimnàstica amb la magnèsia.