La dalla

Era d'esperar, oi? El Tribunal Constitucional ens ha passat la dalla a l'alçada dels collonets i a sobre ho hem d'acatar. O sigui, cornuts i pagar el beure. I per si fos poc, demanen respecte. Però és que el respecte es guanya, no es regala.

No cal fer gaire comentaris sobre el tema. Ja ens ho vèiem venir i ara només queda conèixer la resta de la sentència, la que interpreta un munt d'articles que encara buidaran més de contingut l'Estatut.

La qüestió és: què fem ara? Abans que res, calma i serenitat. Esperem que els nostres líders, ni que sigui per una vegada a la seva vida, estiguin mínimament a l'alçada (no en tinc gaires esperances, però). I en tot cas, la societat catalana ha de donar una resposta proporcionada, però contundent i unitària. I sobre tot, massiva.

Deixem-nos de tant de seny i una mica de rauxa, que ara toca!

Pel que fa a la qüestió política, jo ho tinc clar: això és el principi del fi d'Espanya. Almenys de l'Espanya tal i com la coneixem. Per mi, ja està bé: crec que aquí comença de manera clara i inquívoca el camí cap a la independència del poble català. Per mi, l'única solució lògica és esdevenir un estat lliure i sobirà dins de la Unió Europea, en igualtat de condicions amb la resta d'estats del món lliure.

I la sentència del Constitucional obre la porta al trencament i convidar a descobrir nous horitzons. No estigueu tristos ni emprenyats: crec que avui torna a sortir el sol per al poble català. La llibertat està al nostre abast: agafem-la.