A voltes amb la frontera

Darrerament es parla pertot arreu de transfronterisme i del Tractat dels Pirineus. L’AUCer convoca un curs al respecte, la Generalitat insisteix a fer un punt d’informació per parlar d’aquest tema, l’Institut d’Estudis Ceretans en fa una qüestió central de la seva activitat…

Jo em pregunto: no hem perdut una mica el nord? Vull dir, de la frontera fa gairebé una dècada que ningú no en parlava. Des que es va desmantellar la Duana i després de l’entrada del tractat de Schengen, la frontera no deixa de ser una línia imaginària, amb efectes reals, però molt i molt difosa.

Molts cerdans i segons residents s’han fer la casa a territori francès i allà hi viuen perquè els resulta més econòmic. La gent passa per la frontera sense adonar-se i hi ha una total i absoluta normalitat en el fet d’anar a comprar a França o a Espanya amb una moneda comuna.

Per què ens entestem a parlar de la frontera o del Tractat dels Pirineus? És que algú es pensa que França té la més mínima intenció de retornar-li a Catalunya (o a Espanya, strictu senso) el Roselló i l’Alta Cerdanya? És clar que no! Doncs, per què remenem i remenem aquest tema?

Sincerament, jo no ho entenc. Si realment som partidaris que la frontera acabi plenament difuminada, el millor que podem fer és allò que s’ha fet sempre: ignorar-la, no parlar-ne. Ja hi ha etudis i tesis que en parlen. Tampoc es tracta d’ignorar-la absolutament. Però l’hem d’integrar com un element més del paisatge, sense donar-li més importància que a una muntanya o a un riu.

A diferència de la frontera amb Andorra, que és activa, la frontera francoespanyola és molt passiva. Si no fos per determinades qüestions d’ordre públic, mai no sentiríem parlar d’aquesta frontera.

A fi de comptes, les fronteres són molt més artificials i arbitràries d’allò que pugui semblar a primera vista. Actualment, són límits entre administracions diferents que fan les coses de manera diferent però que tendeixen a una certa harmonització degut a les directives de Brusel•les.

Per tant, no hi donem tantes voltes. Fem circular un bus que dugui l’eslògan: “La frontera probablement no existeix. Relaxa’t i viu la vida”.