A bots i barrals

Ahir Puigcerdà va rebre de valent un xàfec descomunal, d’aquells que es recorden durant molt de temps. En cosa de pocs minuts, va descarregar més de 50 litres per metre quadrat, cosa que va provocar inundacions en multitud de locals i garatges, ja que la xarxa de clavegueram no va poder absorbir aquesta quantitat d’aigua.

I ara parlem dels detalls que, com tothom sap, és on es troba el dimoni. A la plaça de Santa Maria –la nova plaça de Santa Maria- es va poder comprovar que hi ha certs problemes en l’evacuació d’aigua: la planta baixa de l’Hospital de Puigcerdà es va inundar i l’aigua baixava per les escales interiors. Tot un espectacle de veure en un hospital!

No va ser l’única instal•lació afectada: la residència de la tercera edat, l’escola de música i el museu també van patir inundacions. És clar que en aquests edificis és una cosa normal. Espero que algun dia es decideixin a arranjar-los i la normalitat esdevingui una altra.

Al carrer on visc, van haver de venir fins i tot els bombers, ja que molts garatges i baixos de locals es van inundar. Però és clar, amb unes clavegueres que donen pena, planes i que s’embussen cada dos per tres, no es podia esperar res més. Alguns veïns estan ben farts de treure l’aigua del garatge cada vegada que plou una mica més del compte. Això sí, la factura pel clavegueram la paguem tots sense cap descompte.

És evident que fenòmens com el d’ahir són esporàdics i no es poden preveure. Però els seus efectes sí. Una xarxa de clavegueram neta i eficient, unes instal•lacions públiques adaptades als aiguats i una mica més de preocupació de les autoritats pertinents per aquests problemes – i menys per facturar taxes i més taxes- els faria més simpàtics vers els ciutadans.