Trist resta el Castellot

L'alcalde de Bolvir, el Sr. Bartomeu Baqué ha anunciat públicament la seva disposició a crear una entitat privada que pugui finançar la construcció del centre d'interpretació que havia s'anar als peus del jaciment arqueològic del Castellot, a la Corona. El motiu? Doncs que no ha trobat resposta positiva per part de les administracions a l'hora de trobar el finançament necessari.

Cal que digui que és una vergonya? Mentre es malbaraten diners públics al nostre país endollant de pressa i corrents a un munt d'amigots amb bons sous, fent cas omís de la crisi, projectes de dinamització cultural i turística com el del Castellot resten en l'oblit.

A veure, no ens enganyem: la Cerdanya no ha estat mai una terra clarament receptora d'inversions. Hem d'anar a cop d'esdeveniment (Olimpíades a la Seu, Mundials a la Molina, etc) per tal que ens millorin les infraestructures. Això quan no les hem hagut de pagar directament o indirectament entre tots, com és el cas del túnel del Cadí.

Són molt macos aquests discursos sobre l'equilibri territorial, la sostenibilitat i bla, bla, bla que fan molts polítics, però els podem llançar directament a l'oblit, perquè no se'ls creuen ni ells. Són simplement un clixé barat, massa emprat i sense voluntat real de ser aplicat. El món s'acaba als túnels de Vallvidrera. Potser al Vallès. Però més enllà, sembla que no existeix vida intel•ligent.

De fet, el Pirineu és un enorme parc temàtic, ple d'óssos i de llops, on anar a collir bolets a la tardor o a passejar una mica durant l'estiu. I és clar, a fer una bona esquiadeta quan neva. Ai la neu! Per ells no és or blanc caigut del cel ni una molèstia, sinó aigua per la conca del Llobregat de la qual beu la gran àrea metropolitana. Allò que jo en dic, la salivera hidrològica.

El Pirineu no existeix entre setmana. Sembla ser que està deshabitat. I per tant, quina necessitat hi ha d'invertir en projectes dinamitzadors? Els pocs aborígens que hi vivim ja ens espavilarem com hem fet sempre, oi? Ara, això sí, quan es tracta de pagar impostos, no ens oblidéssim pas.

En fi, que li desitjo tota la sort del món a Bolvir i el seu projecte de centre d'interpretació. Ara mateix se n'acaba de fer un a Puigcerdà, on s'han gastat un munt de milions per recordar-nos a tots que són terra de frontera. Molt agraïts. I per celebrar-ho hi faran un restaurant encobert per fer-li la competència a la resta de restaurants de la comarca. Tot pagat amb diners públics, en un context de crisi galopant.