Sant Cristo de Conca…

Com va recollir el grup de música popular pirinenca El Pont d’Arcalís al seu darrer disc Aigua, més aigua, hi ha una antiga cançó d’invocació de la pluja que comença: “Sant Cristo de Conca, abat de Covet, doneu-mos aigua, que tenim sed”.

Al nostre país ha estat durant molt de temps tradició que quan no plovia, es treia el sant Cristo gros o la Verge de torn en processó demanant l’aigua del cel. Aquest és el tema de fons de l’obra de teatre Aigües encantades de Joan Puig i Ferreter.

Fins aquí res de sorprenent. A ningú no li estranya que en un poble del Pallars o de Sevilla se surti en processó per tal de combatre ”la pertinaz sequía”. El que ja no és tan normal és que això passi als Estats Units, a l’estat de Geòrgia, capital Atlanta, on el Governador de l’Estat ha convocat una pregària pública per demanar que s’acabi la sequera.

Tots sabem que als Estats Units són molt religiosos, almenys de boqueta, però actes com aquests no deixen de sobtar en un país que la principal potència tecnològica del planeta. Potser em sobta perquè no crec en aquestes coses i estic massa ben acostumat al laïcisme europeu.

Tampoc cal anar gaire més enllà. Segons diuen, les reunions del consell de ministres del President nord-americà comencen amb una pregària. No és que em sembli malament. Simplement trobo d’una hipocresia impresentable que per un costat li preguin a Déu i per l’altre bombardegin poblats amb gent innocent. Simplement, cal ser molt esquizofrènic per poder-ho pair tot junt.

Però tornant al tema de la pluja, al nostre país també tenim sequera des de fa molt de temps. Portem un parell d’anys que ni neva ni plou, per desesperació de pagesos i de les estacions d’esquí. Tornarem a treure en processó els sants a veure si el de dalt ens fa cas? O optarem per solucions més tencològiques, com fan els xinesos, i provocarem pluja artificial?

El que està clar és que si els núvols no van carregats de pluja, poca cosa s’hi pot fer. Potser que cantem tots el “Sant Cristo de Conca”. No crec que plogui, però com a mínim passarem l’estona.