Solidaritat transfronterera
L’altre vespre, a la plaça de l’Ajuntament,
s’hi va convocar un minut de silenci per les víctimes dels atemptats
terroristes de París. Naturalment hi vaig anar, com faig sempre que puc, a
aquests actes. No fa gràcia d’anar-hi, i dubto que serveixi per res, però s’hi
ha d’anar. Encara que només sigui per plantar cara a aquells que ens volen
submissos i calladets.
Però vaig tenir la desagradable
sorpresa que érem més aviat poquets. Vaja, no arribàvem al centenar, ni de
lluny. Altres persones ja ho han fet notar per les xarxes socials.
Una possibilitat és que l’acte es va
convocar bàsicament per facebook i amb poca antel·lació, però altres vegades s’han
convocat actes de la mateixa manera i la plaça de l’Ajuntament ha estat força
més atapeïda.
Em pregunto, si per un acte
independentista o una rebuda a un esportista famós sí que hem de ser-hi, però
per uns morts del país veí no?
Cada cop la gent sembla ser que té més
tirada a quedar-se al sofà de casa seva, ben calenteta i mirant la tele, abans
que comprometre’s per una causa noble o simplement solidària, cosa que més que
sorprendre’m em fastigueja profundament.
3 Comments:
No cal que t'empipis. Que jo recordi, no gaires vegades hi ha hagut més d'una cinquantena de persones quan s'ha convocat davant de l'Ajuntament.
Sense anar més lluny, la convocatòria de l'ANC abans de les eleccions va aplegar unes 20/25 persones més o menys.
Aquest poble no ha sigut gaire mai de participar a les convocatòries, fossin del que fossin.
Entenc la reflexió però no deixa de ser un acte individual. Penso que el fet d'anar a missa no fa a la persona més espiritual. Manifestar-se, en el sentit que sigui, ho trobo molt sa i penso que està bé que la gent estigui motivada per concentrar-se per recolzar o protestar pel que sigui, però esperar dels altres...crec que no ho pots esperar. Al final és un acte per tenir la sensació que es fa alguna cosa (i no, hi ha moltes altres accions que serveixen per fer les coses) per un mateix, i amb això n'hauries de tenir prou. Que hi hagi 5 o 500 persones no hauria de canviar aquesta sensació de fer alguna cosa. I en el tema París suposo que la gent també se n'adona que si, està en joc la manera de viure i és horrible tot plegat, però aquesta mateixa manera de viure també fomenta desigualtats que retroalimenta segons quins extremismes, i per això també estaria bé manifestar-se ;)
sempre pots pensar que com que ja ha comença a refrescar aquests dies com per quedar-se quiet al mig del carrer... al estiu segur que la cosa hagués anat millor
Publica un comentari a l'entrada
<< Home