26 de gener 2010

Pirotècnica olímpica

Tothom està esvalotat pel tema dels hipotètics Jocs Olímpics d'hivern de Barcelona-Pirineus. Per un moment, ens podem prendre seriosament la idea oblidant-nos que es tracta d'una 'boutade' electoralista del Sr. Hereu i que no serpa fàcil que el govern espanyol esculli Barcelona per sobre de Saragossa (ja se sap que els catalans som molt antipàtics, permeteu-me la ironia).

Suposem que tot ha anat com una seda i Barcelona i el Pirineu català són els encarregats d'organitzar els Jocs Olímpics d'hivern. Que bé, oi? Doncs, permeteu-me que sigui una mica aixafaguitarres, que sempre és bo considerar els pros i els contres sense deixar-se endur per sensacionalismes que, a la llarga, ens poden sortir molt cars.

Siguem pràctics: què en trauríem d'aquests Jocs Olímpics i a canvi de què? Perquè una cosa són uns Jocs Olímpics d'estiu com els del '92, on de fet, les instal•lacions es van repartir per tot Catalunya. Tot i així, es van fer autopistes, es van millorar carreteres, van aparèixer i desaparèixer nous barris, etc.

Però uns Jocs Olímpics d'hivern afecten una secció del territori molt petita: l'alta muntanya que, és de per si un ecosistema molt sensible i ja prou maltractat amb les activitats de lleure: hotels, pistes d'esquí, urbanitzacions, etc. De debò ens volem carregar el poc que ens resta d'alta muntanya a la Cerdanya?

Perquè, a canvi de què? D'omplir la caixa quinze dies? Realment compensa? A canvi de la glòria unes quants dies? I després què? Arran d'aquesta fama, haurem col•locat la Cerdanya al mapa, si és que no hi és ja. Què representarà això?

Us ho dic: més carreteres, desdoblament del túnel del Cadí, autovies pertot arreu, més ciment, més quitrà, menys natura i menys qualitat de vida. És la Cerdanya que volem? Si algú vol viure en una ciutat, que se'n vagi a Barcelona o a alguna de les nombroses ciutats mitjanes que té Catalunya, però no ens carreguem la comarca fins al punt de deixar-la feta un nyap.

De vegades la gent actua amb el cor sense fer servir abans el cervell. Crec que és el cas. Penso que avui dia millorar les infraestructures passaria per una línia fèrria eficient més que no per fer més autovies; crec que hem de tenir un bon Hospital i no més pistes d'esquí, que a fi de comptes i amb el canvi climàtic, cada cop hauran de pujar més de cota; crec que hem de potenciar més la natura i no anorrear-la. Però en fi, com gairebé sempre em trobo, suposo que estic en minoria...

2 Comments:

At 7:34 p. m., Blogger Núria said...

No sé si en això estàs o estem en minoria. Jo aposto per un eix pirinenc com Déu mana. Seria bo pel territori, em refereixo al Pirineu, de Figueres a la Vall d'Aran. Però clar, a Barcelona això no els aporta cap avantatge. El desdoblament del túnel del Cadí no el necessitem per a res, no tornem pas a casa Llobregat avall el diumenge a la tarda.

 
At 7:50 p. m., Blogger Yarhel (Enric Quílez) said...

En això coincideixo amb tu. Necessitem realment un eix pirinenc que ens comuniqui els uns amb els altres. Però com que això no comporta gaire beneficis per l'àrea metropolitana, així estem...

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home