28 de desembre 2009

Un debat ordenat sobre la Vegueria

S'anuncia un nou capítol en la interminable saga de la Vegueria de l'Alt Pirineu. Ara, els municipis de Montellà i Martinet i de Lles de Cerdanya, per boca dels seus alcaldes, amenacen amb escindir-se de la Cerdanya si la comarca no forma finalment part de la vegueria de l'Alt Pirineu.

L'alcaldessa de Lles, però, ha matisat que si mai el municipi ha d'abandonar la Cerdanya, abans es faria un referèndum consultiu sobre aquesta qüestió.

Jo ja no sé si riure o plorar amb aquest tema. Però les coses estan així: bona part de la Cerdanya no vol formar part de la vegueria de l'Alt Pirineu, batejada irònicament pel vicepresident del Consell Comarcal de la Cerdanya, Joan Pous, com la vegueria dels pobres.

Uns altres -Montellà i Martinet i Lles de Cerdanya- no volen a sentir parlar del contrari, fins al punt d'amenaçar amb la secessió.

Des de Puigcerdà es veu amb mals ulls això que la capitalitat de la vegueria deixi tan poca cosa per a la Vila, a més de la secular desconfiança vers la Seu d'Urgell, suposo que pel fet de ser ciutats pirinenques de potència similar i competidores totes dues pel control del territori i dels recursos econòmics de la zona.

D'altra banda, la Val D'Aran tampoc vol sentir-ne a parlar, d'això de la Vegueria de l'Alt Pirineu (i Aran). Afegiu-hi que la Cerdanya vol una llei pròpia -cosa que no recolza ni la mateixa Val d'Aran, que creu que per a si mateixa sí que val la llei pròpia però per als altres no.

Des de la ciutat de Lleida, se'n diuen pestes de la "pèrdua" del Pirineu "de Lleida", mentre que sembla que a Girona ni s'han assabentat que un fragment de la Cerdanya pertany a aquesta demarcació.

I per acabar de marejar la perdiu, també ha resorgit un altre cop la vella idea d'integrar la Cerdanya a la Catalunya Central.

Mentrestant, passa el temps i no sembla que s'obri un debat seriós, almenys no entre els ciutadans. Potser, les postures estan massa enrocades. Per exemple, quan m'he manifestat a favor o en contra d'alguna d'aquestes idees, ràpidament han aparegut crítiques ferotges envers la meva postura, quan no deixava de ser una simple opinió personal.

Sembla que la vegueria de l'Alt Pirineu aixeca massa susceptibilitats i la cosa no es resoldrà amb un simple debat, ni des de la base, ni des de les institucions.

Perdoneu-me que ho digui així, però crec que entre tots hem organitzat un guirigall enorme, on ja ningú no sap què vol ni on és i on sembla que estiguem en un concurs per veure qui la diu més grossa.

Crec que hauríem de reflexionar molt seriosament sobre les següents qüestions:

1) Volem continuar amb el sistema actual, més o menys modificar, o volem tots una vegueria de l'Alt Pirineu (i Aran) d'algun tipus?

2) Tenim una capital única i central o anem a cercar un model descentralitzat, amb vàries capitals a les ciutats més importants?

3) Què passa amb la Cerdanya gironina a efectes provincials i de llei electoral central? S'ha de modificar la llei orgànica sobre els límits provincials o les vegueries se superposaran a les províncies i continuarem tenint una divisió provincial a la Cerdanya?

4) Cal aplicar el reconeixement de l'especificitat cultural i política dera Val d'Aran fins al punt que aquesta comarca no pertanyi -si així ho vol- a la nova vegueria?

5) Què cal fer, administrativament, per resoldre definitivament la divisió provincial de la Cerdanya?

6) Tenim tots clars que som al Pirineu i que tenim unes problemàtiques comunes o cadascú vol anar de per lliure, opció potser menys lògica, però igual de legítima?

7) Qui finançarà la nova vegueria, cas que aquesta sigui l'opció triada? Serà la vegueria dels pobres?

8) Té la Cerdanya uns trets diferencials especials que fan que hagi de tenir una llei pròpia, similar a la dera Val d'Aran, independentment que formi part de la nova vegueria?

9) Es pensa consultar democràticament amb els habitants del territori aquestes qüestions o la cosa es resoldrà als despatxos de Barcelona?

10) Finalment, hi ha il•lusió per aquesta nova vegueria? Qui la vol exactament i per què? Suposarà un impuls econòmic per al Pirineu o serà una sagnia més de funcionaris i de burocràcia?

Debatem ordenadament sobre aquests punts o sobre d'altres de similars i deixem-nos estar d'emocionalismes o de patriotismes de campanar. Crec que el futur del Pirineu, bé s'ho val.

2 Comments:

At 7:49 p. m., Blogger Joana said...

Déu ni do com esteu encara! Desde fora, no crec que anar compartimentant sigui el millor, us anirà fent cada cop més dèbils a tots. Que els "reis mags" et portin moltes coses i si poden ser les que demanes millor.

 
At 10:53 p. m., Anonymous Anònim said...

Primer caldria saber per a què serviran les vegueries. Si desapareixen les províncies, molt bé, però qui renunciarà al poder de les diputacions? Abans de dir si som d'aquí o d'allà caldria saber que coi en pensen fer. I per cert, cada vegueria necessitaria un veguer, i un sotsveguer... i un consell comarcal, i una diputació, i una Generalitat, i un Estat.

Si encara confieu amb els polítics d'ara aneu apanyats.

Treballem per nosaltres i no deixem que ho facin per nosaltres.

Siau

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home