14 de gener 2010

Garrotades olímpiques

Ahir l'alcalde de Barcelona, el Sr. Hereu, va anunciar amb pompa i xerinola que Barcelona optava a organitzar uns propers Jocs Olímpics d'Hivern. Suposo que les enquestes li devien anar molt malament com per sortir amb una proposta com aquesta, però cal reconèixer que la jugada sembla haver-li sortit bé.

Amb el recolzament de l'aparell mediàtic controlat pel seu partit, la notícia va arribar gairebé a desplaçar la terrible tragèdia d'Haití. Ja se sap que venen molt més uns Jocs Olímpics a casa que un terratrèmol deleteri a l'altra banda del món. Especialment si el país que té la desgràcia de patir-lo no té petroli i no és ric.

Però tornem als Jocs Olímpics d'hivern. No cal saber gaire geografia per saber que a les muntanyes més properes a Barcelona no hi neva prou com per poder fer competicions d'esquí, així que tornem a recórrer al Pirineu. Ah, però a quin Pirineu? Al de "Lleida"? Al de "Girona"? De cop i volta tothom s'ha oblidat de l'Alt Pirineu i Aran.

El Pirineu esdevé, un altre cop, reserva hidrològica de l'àrea metropolitana i reserva econòmica -per la neu- totalment necessària per acomplir els somnis dels barcelonins: uns altres Jocs Olímpics, ni que siguin d'hivern.

I és clar, tothom s'apunta al carro: l'alcalde de Lleida amb el seu mític Pirineu de Lleida, el síndic d'Aran (que de cop i volta se'n recorda que pertany al Pirineu), la Molina i la Cerdanya i fins i tot els de Berga, que recorden que Barcelona també té pistes d'esquí. Deliciós, no trobeu?

Mentrestant, a l'Aragó i concretament a Jaca, s'ho miren amb els ulls entornats i amb no gaire bon humor. És natural, els ha sortit un competidor seriós a casa seva, per dir-ho d'alguna manera. Un altre element més en la tradicional rivalitat Catalunya-Aragó, o si ho voleu, entre la Cerdanya i la Jacetània.

No sé què en traurem d'això. Com a mínim, durant un parell de dies no es parlarà de corrupció, d'incendis intencionats o de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. Però tranquils, que això durarà poc.

A fi de comptes, qui ha de decidir si es presenta Saragossa-Jaca o Barcelona-Pirineu és el Comitè Olímpic Espanyol (llegiu Madrid) i ja veig un altre cop els nostres polítics disfressats de lagarteranes anant a negociar a la capital del regne. Ja hem vist què ha passat amb l'Estatut o amb l'aeroport, oi?

En fi, que l'espectacle per saber quina part del Pirineu escull Barcelona per la candidatura també serà força entretinguda. Té diverses opcions i no descarto que, al final, s'agafi un repartiment salomònic entre elles, però mentrestant, els diferents caps de tribu repartiran unes quantes garrotades, cosa sempre digna de ser viscuda.

3 Comments:

At 3:59 p. m., Blogger Joana said...

Tinc bastant clar quins són els llocs que triarà Barcelona i no crec que sigui tan salomònic, tot i que hi hagi una opció més salomònica que també estigui emrgent, però crec que caldrà veure qui és el que es baixa els pantalons més ràpidament.

 
At 7:29 p. m., Anonymous Poll Boig said...

No fotem l'animal, que uns jocs olimpics d'hivern seria la cagada mes gran de l'història.

No tenim prou infrastructura per una competició d'aquest calibre. Encara que el director de la Molina digui que hem tingut uns mundials d'esqui i snow i no se que mes.

Una cosa es acondicionar una pista perque hi baixin els corredors i l'altra és muntar tot el "tinglado" per uns jocs olimpics.

Crec jo, vaja.
Salut per tothom.

 
At 4:16 a. m., Blogger Novecentous said...

Constatar un parell de coses. La primera és que l'Hereu està perdent els papers, problement perquè veu com les enquestes el defenestren un dia si i el següent encara més. I que només aquesta motivació l'ha portat a proposar semblant idea. La segona és que malgrat desitjo ardentment el benésser del Pirineu i del seu desenvolupament, m'agradaria que aquest fos respectuós i durable. Crec que no hauríeu de permetre que fos Barcelona a prendre les rendes d'una decisió que compet majoritàriament als pirinencs. Aquest no són els jocs de Barcelona, sino els del Pirineu. Potser la Generalitat té autoritat per proposar quelcom de semblant, però no així Barcelona. No pot set que els barcelonins considerin el Pirineu un parc temàtic o un jardí a disposició pel que calgui. Cal una mica de respecte. Tercera, en aquest país tot funciona a cop de destral, per tant, ja dic que aquesta idea fa por. I finalment, és evident que aquesta idea és improvisada, precipitada i netament electoralista. Com diria el seu enemic, això, ara i d'aquesta manera, no toca.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home