30 de novembre 2009

Societat de la Informació a Puigcerdà

Acaba de concloure el cicle de quatre "Conferències de la Societat de la Informació", impartides per Joaquim Roqué a la Biblioteca de Puigcerdà. En primer lloc, felicitar al responsable d'aquesta mangífica iniciativa, ja que crec que feia falta un cicle d'aquestes característiques a la Cerdanya.

Per desgràcia, no sempre les bones idees van acompanyades d'èxit de públic i, excepte a la tercera xerrada -sobre el Google- no hi va haver gaire concurrència, malgrat ser de gran interès els temes tractats i que el ponent s'explicava molt bé.

Les conferències van tractar de les noves tecnologies d'internet disponibles algunes des de fa temps, com YouTube, GMail, iGoogle, GoogleMaps, GoogleEarth, els podcasts, etc- i d'altres més recents, algunes de les quals es troben encara en fase Beta.

Les xerrades, a part de ser molt interessants, ens posicionaven molt bé en un món extraordinàriament complex, ple de camins i viaranys, de productes i de sigles diverses que poden desorientar el navegador més expert.

No acabo d'entendre per què no hi havia més públic a les xerrades, especialment els majors consumidors d'aquestes tecnologies: els joves. Clar que potser pot ser esclaridora una anècdota que em va passar en sortir de la Biblioteca. Vaig sentir un parell de nois que deien:

- ¿Qué hacen en la Biblioteca a estas horas?

- No sé, alguna cosa de internet.

- Joer... es que la gente está enferma.

Us podeu imaginar la cara que vaig posar (per la part que em tocava). Suposo que certs sectors del jovent tenen un menyspreu total per qualsevol activitat formativa, perquè els recorda al col•legi o a l'institut. Així ens va...

4 Comments:

At 8:59 p. m., Blogger Joana said...

Alguns joves són així! I així els va! Qualsevol cosa que es digui, curs, conferència, jornades i coses per l'estil, els surt com una urticària. De totes formes suposo, que són els que tenen menys problemes per moure's per la xarxa i fer servir totes les maquinetes.

 
At 5:01 p. m., Blogger Meister said...

El problema és que no hi ha un canal clar de comunicació entre les entitats que fomenten aquest tipus d'activitats i els joves. A més a més, sovint aquestes activitats estan pensades per algú que no forma part d'aquest col·lectiu.

Aquelles activitats que sorgeixen "imposades" per sectors professionals i públics que no surten de la base a la qual s'adrecen estan destinats al fracàs.

 
At 7:49 p. m., Anonymous jordi said...

Jo hi volia anar però qüestions professionals m'ho van impedir. Ho sento

 
At 12:08 p. m., Blogger silvia said...

El que és interessant de la web 2.0 és la interactivitat. Ara, gràcies a ella, pot participar tothom en l'anomenat "the long tail", no només els experts. Els joves ja busquen a la xarxa el que necessiten, manen ells. Estan farts de classes obligatòries i antiquades -amb guix- unidireccionals. Ells busquen el què volen, quan volen i participen per compartir si ho necessiten, amb la generositat de regalar - exemple: el rincón del vago-. Ara és bidireccional gràcies a la web 2.0 i l'horitzó és infinit. És cert que també hi ha NI, NIS, reflexe dels adults passius. Sílvia de Cambra profe i del Grup d'Amics de les Matemàtiques d'Andorra.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home