24 d’agost 2009

Reflexió personal sobre aquest bloc

Coincidint amb l'entrada número cinc-cents del bloc, vull fer una reflexió. Mantenir obert aquest bloc cada cop em costa més, ho de reconèixer. Si només fos el bloc, rai, que no hi hauria problema! Però estic ficat en associacions i entitats i de vegades és una veritable punyeta això d'estar a tots dos costats.

Perquè, per exemple, estàs criticant la tasca d'un Ajuntament i després li vas a demanar diners per una determinada activitat. La major part dels cops, el senyor o senyora de l'Ajuntament són incapaços de diferenciar entre el Sr. Enric-del-bloc i Sr. Enric-que-ve-a-pidolar.

És més: encara que allò que demanis no sigui per a tu, sinó per a fer una activitat cultural en bé del municipi, això no ho entenen. Et veuen com l'enemic. Ho trobo bastant penós i ja sol parlar prou "bé" de qui així es comporta, però què li farem! Són gent que aplica la política de: "a l'enemic, ni aigua". I no se n'adonen que a qui estan perjudicant és al poble.

Algun d'aquests elements ajaguts en poltrones m'han arribat a calumniar en privat (i no tan en privat) pel simple fet que "no era dels seus" o que els havia criticat. Que jo sàpiga, em puc equivocar o puc jutjar malament algú, però mai no he calumniat ningú. No he anat a criticar per fer mal a ningú. Però és clar, quan hom es té en un pedestal i no accepta cap mena de crítica, és difícil actuar d'una altra manera.

He de dir, que dels pocs polítics locals que m'han sorprès agradablement en aquest sentit ha estat l'expresident del Consell Comarcal de la Cerdanya, en Joan Pous. No sempre he estat d'acord amb ell i algun cop l'he criticat (políticament, no personalment) al bloc. Tot i així, va decidir de prorogar-me el llibre i de fer-me la presentació a Puigcerdà, malgrat que va deixar clar que no estava d'acord amb tot allò que s'hi deia.

Tant de bo tots els polítics tinguessin aquesta altura de mires i acceptessin millor les crítiques, perquè quan aquestes són constructives, poden ser útils per millorar i no fan cap mal, a menys que es tingui la pell molt fina o un ego descomunal.

4 Comments:

At 11:15 p. m., Blogger Núria said...

Per un moment he pensat que volies tancar el bloc! T'entenc perfectament. A vegades també m'he de mossegar la llengua i, així i tot, hi ha gent que ja no em mira igual que abans. A tothom li costa molt acceptar una crítica. Estàs amb ells o contra ells i no és això. Un dia pots dir que alguna cosa s'ha fet bé i un altre que s'ha fet malament. Penso que ets prou objectiu amb els comentaris tot i que el dia a dia de Puigcerdà no el visc pas. MAI he vist que insultesis ni calumniesis a ningú. Expliques realitats de la teva comarca, les coses que t'agraden i les que no. No seria millor escoltar o prendre nota de les crítiques per fer millor la feina? El que no seria bo és que haguessis de deixar d'escriure perquè a la gent no li agraden els teus comentaris i que això vagi en contra de la resta de coses. Suposo que els "llepaculs" no són tan molestos com els que actuen i expressen segons els seus ideals i els seus punts de vista. I si tant s'enfaden potser és perquè saben que tens algun punt de raó...
Au, endavant, en toquen 500 més!

 
At 10:44 a. m., Anonymous jordi said...

Que m'has d'explicar de barrejar coses. Et torno a felicitar pel bloc i que continuïs així.

 
At 11:42 a. m., Anonymous Marcel·lí said...

T'entenc perfectament i comparteixo el que dius. Els que treballem aquí ens trobem cada dia amb això i quan hi ha un polític com el Pous s'agraeix. Ànims i a seguir.

 
At 9:27 p. m., Blogger Joana said...

Per un moment també he pensat com la Núria, que volies tancar el bloc, déu ni dó cinc-cents posts. Hi ha molta gent, en tots els àmbits, que no saben diferenciar entre el que és personal i no. I els polítics, ja se sap, han d'aguantar les crítiques, bones i dolentes, s'apren dels errors.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home