La música i la Humanitat

Ahir per la nit, durant el descans del concert del Festival de Música de Llívia pensava que la música és una d'aquestes poquíssimes coses que uneixen tots els humans. Penseu en una orquestra, amb un director i un munt de músics, alguns virtuosos, que s'han d'entendre perfectament entre tots, que han d'aprendre a escolatar-se mútuament i que han d'oberir tots a l'una les instruccions del director per poder oferir una música de qualitat.

Però molts d'aquests músics poden ser de nacionalitats diverses, o de diferents edats, però tots s'acaben entenent, perquè tenen un llenguatge universal propi: la música. Les mateixes partitures de fa tres-cents anys, poden ser llegides i interpretades avui dia.

El mateix passa amb els instruments. Alguns són molt antics, com la flauta, altres de més recents, com el piano, el clarinet o el mateix violí. Tots conviuen en harmonia dins de l'orquestra, Fustes, cordes i metalls, instruments nous de trinca o heretats de fa alguns segles. Tots funcionan alhora.

Una orquestra interpretant música és una al•legoria d'allò que hauria de ser la Humanitat, un espai d'enteniment i de diversió, però també de treball continuat i esforç, on els orígens de cadascú, les races, les religions o les llengües no importen gens a l'hora de fer possible un objectiu comú: la satisfacció de l'esperit dionissíac de la música, que en diria Nietzsche.