Ciclòpia muralla o terra de pas?

Ahir per la tarda va tenir lloc al Museu Cerdà una interesantíssima conferència titulada "Els antics camins del Cadí", a càrrec de l'historiador alturgellenc Lluís Obiols que, amb una oratòria excel•lent ens va explicar l'existència de dos antics camins que travessaven el Cadí des de l'antiguitat.

Avui dia sembla que això de travessar el Cadí sigui una cosa que només s'ha aconseguit de manera massiva amb l'obertura del túnel del Cadí, però el cert és que, com Lluís Obiols va documentar exhaustivament, aquesta serralada ha estat terra de pas des d'èpoques pretèrites.

D'una banda, el camí cardoner o de la sal, que portava la sal de Cardona cap a la Seu, Andorra i la Cerdanya i, travessant la plana fins al coll de la Perxa, enfilava pel Conflent cap al Roselló. Aquesta sal, de gran qualitat era molt valorada per tothom i va ser l'origen de l'enorme fortuna de la casa de Cardona, que controlava l'explotació de la sal.

El camí cardoner travessava el Cadí a mitjana cota, al nivell de les terres de conreu, a prop de les poblacions, a fi de poder distribuir la preuada mercaderia. Cal tenir en compte que la sal era un producte de primera necessitat, tant per les persones com pel bestiar.

Això explica la presència d'algunes poblacions i fortificacions en llocs estranys, des de l'actual perspectiva socioeconòmica i demogràfica, on avui no tindria gaire sentit ubicar un hostal o una torre de defensa, però que llavors eren imprescindibles per garantir que la sal fluís pel camí cardoner.

El segon camí, el del bestiar o del ferro, era aprofitat pels pastors i els seus ramats des de temps neolítics, com ho demostren els jaciments que s'han anat trobant, com el del Goleró. També s'han pogut localitzar forns i mines de ferro que van ser explotades des de l'època romana fins a començament del segle XX.

Obiols va apuntar també a la presència d'una possible mina de plata al Cadí, segons indiquen alguns dels indicis arqueològics trobats.

El camí del ferro anava paral•lel al de la sal però per cotes més elevades, resseguint el bosc a peu dels prats d'alta muntanya, a fi que els ramats poguessin aprofitar les pastures dels peus de les canals del Cadí.

Obiols es va queixar que aquest interessant estudi arriba fins a la frontera de la Cerdanya per qüestions administratives i que és del tot imprescindible continuar aquests estudis a la Cerdanya pe veure per on continuaven aquests camins fins a arribar al coll de la Perxa.