20 de juliol 2009

Per què ens barallem?

Però, a veure, per què ens estem barallant els pirinencs sobre el tema de la Vegueria si una sèrie de senyores i senyors ben empolainats de Madrid (capital i província) del Tribunal Constitucional ja han decidit que això de les Vegueries és inconstitucional i que ja ens podem deixar de romanços?

I és clar! Vam aprovar un Estatut (d’aquella manera, però el vam aprovar), es va sotmetre a referèndum i va guanyar el “Sí”, però ara ve la dalla (com fa temps que dic) i ens tallarà a tots en bocinets ben petitons. La qüestió és que res no sobresurti del sacrosant ordre constitucional i sembla que això de les vegueries és una mena de folklore regional que no té cabuda a la Constitució. Ves!

Però com no se’ns havia passat pel cap! Abans de fer res, havíem d’haver demanat permís a Madrid (capital del Regne) i al seu stablishment, perquè resulta evident, un cop més, que no som més que una colònia, terra conquerida, una regió de la santa nació espanyola, intocable i eterna.

Ja ho va tenir clar Felip IV quan va haver d’escollir entre perdre Portugal o Catalunya: sembla que això de tenir Catalunya donava força rèdits i la cosa no ha canviat gaire des
de llavors.

En fi, que ni Tremp, ni la Seu, ni Puigcerdà, ni Sant Joan de l’Erm: Madrid. Allà és on les colònies hem d’anar a pidolar…