Jardins i jardinets

L’altre dia passava per la carretera i vaig poder observar una família tota ufanosa de la seva casa amb jardinet adosat. Bé, em sembla fantàstic. Però potser no sabien que a escassos metres de la seva propietat hi havia un racó de Cerdanya amb una varietat floral impressionant.

Suposo que no ho deuen saber. Possiblement mai no sortiran del seu jardinet de joguina, d’aquests que es planten massivament a la comarca, amb gespa alpina i que consumeixen una barbaritat d’aigua per tal que estiguin ben macos i verds.

Ja us dic, al mateix costat es poden trobar un munt d’espècies mediterrànies i continentals, algunes de les quals són de gran bellesa. No m’estranyaria que, qualsevol dia d’aquests, degut a l’expansió urbanística del municipi, s’ho carreguessin i fessin més casetes amb aquests horribles jardinets que semblen trets d’una pel•lícula americana.

Ep! No tinc res en contra dels jardins americans! Però a Amèrica, no a la Cerdanya. Mai no ha deixat de sorprendre’m com a molts jardins de segones residències es planten espècies com pícees blaves, avets Douglas, tujes o fins i tot sequoies. I amb els arbustos i les flors, encara pitjor.

No és una simple qüestió de gust. És que aquestes espècies al•lòctones consumeixen molta més aigua que una natural del país i, a sobre, comporten la destrucció dels hàbitats locals, en ser substituïts per plantes forànies que, en alguns casos, poden esdevenir fins i tot plantes invasores.

Bé, suposo que és el de sempre: no valorem gens allò que tenim i hem d’anar a cercar coses a l’altra punta del món, quan ben a prop en tenim de magnífiques.