27 d’abril 2009

El Pirineu ven

Les darreres setmanes he assistit, tant a Puigcerdà com a la Seu d'Urgell a un munt de presentacions de llibres, cosa que sempre és un goig i una causa de celebració. Però és que, a més a més, aquests llibres eren de temàtica bàsicament pirinenca, cosa que els fa més propers i atractius alhora.

Sembla que el Pirineu ven. Al menys, hi ha una aposta decidida per part de les editorials pirinenques per publicar títols relacionats amb la nostra serralada, amb els seus paisatges i excursions, amb els seus personatges, amb el seu folklore i amb la seva opinió.

És important que un territori sigui productiu literàriament, tant pel que fa a la novel•la, com a l'assaig o a les guies turístiques. Demostra que és un territori viu, que suscita l'interès de l'estadà i del visitant i que ofereix la seva realitat a tot aquell qui la vulgui percebre.

No sempre ha estat així. Si retrocedim en el temps, arribem a unes dècades en què es publicava poca cosa del Pirineu i generalment es tractava només d'alguna guia excursionista o de llibres provinents de l'altre costat de la frontera. Parlar del Pirineu era tota una aventura!

Però entre el boom del turisme i una certa revitalització econòmica i social de les comarques pirinenques, les nostres terres tornen a estar al punt de mira, especialment de la gent de Barcelona i de la seva àrea metropolitana. Molts s'hi han fet una segona residència o són habituals dels nostres pobles.

És natural que l'interès per saber què es cou aquí també hagi augmentat. Si bé hi ha molta gent que viu d'esquenes a la realitat pirinenca, també és cert que hi ha un nombre cada cop més creixent de ciutadans que s'interessen pel Pirineu i una bona manera de fer-ho és comprant i llegint llibres d'aquesta temàtica.

Per sort vivim en un moment dolç en què no només hi ha interès, sinó que també hi ha producció sobre aquests temes. Esperem que la tendència es mantingui molt de temps i que tothom, tant els pirinencs com aquells que ens visiten, s'enriquexin amb la nostra cultura i la nostra especial manera de veure el món per un forat.