La Cerdanya no existeix

Un altre cop, el Parlament de Catalunya ha decidit d'ignorar les pretensions cerdanes de poder disposar d'una llei d'especificitat pròpia, similar a la de la Val d'Aran. Aquest cop, però, ni s'han molestat a considerar-ho. La proposició de llei ha estat rebutjada en el procés d'admissió mitjançant una entelèquia legal absurda.

Formalismes a part, que també s'han de considerar pel menyspreu que suposen envers els cerdans, sembla ser que a Barcelona no volen sentir ni a parlar d'una llei per a la Cerdanya. Com he dit molts cops, deixen palès que els nostres problemes i la nostra identitat no els importen gens. Només som el seu pati del darrere per pujar a esquiar o per passar uns dies de lleure.

Però quan es tracta d'escoltar el territori, es fan els sords. Hem arribat al punt que ja ni es dignen a discutir una llei que els arriba des del territori. Simplement, ni l'admeten a tràmit amparant-se en un formalisme ridícul i del tot increïble com és que aquesta llei podria implicar modificar greument el pressupost anual de Catalunya, cosa que no té ni cap ni peus.

Ja m'agradaria a mi que pel fet de tenir una llei d'especificitat pròpia s'obrís l'aixeta dels diners cap a nosaltres i poguéssim gaudir d'unes infraestructures de primera. Però tots sabem que això no passarà. Que el Pirineu, tot i les bones paraules dels polítics que ens visiten els caps de setmana i festes de guardar, per atipar-se en bons àpats que els surten de franc, no es troba dins de les seves prioritats.

A fi de comptes, per què ho hauria d'estar? La població del Pirineu és molt baixa i la seva activitat econòmica, tot i que localment important, es troba lluny de la potència industrial o de serveis de la de la resta de Catalunya. Potser només la construcció se'n salvaria una mica i ara, amb la crisi, ni això.

Per tant, suposo que ja podem anar proposant lleis al Parlament, que seran sistemàticament arraconades o, directament, ignorades. Potser ha arribat l'hora que els polítics locals deixin de barallar-se entre ells, es posin d'acord i presentin un front comú. I, en qualsevol cas, potser haurem de trobar noves estratègies per tal de fer-nos escoltar, perquè està vist que amb els procediments estàndards, la cosa no acaba de rutllar.