Tot canvia, tard o d'hora

Dimecres al capvespre, a la Biblioteca Comtat de Cerdanya de Puigcerdà va tenir lloc una conferència-tertúlia a càrrec d'en Pep Coll, que va presentar un dels seus darrers llibres Les senyoretes de Lourdes, ambientat al Pirineu.

Per variar, la sala del claustre estava plena de gom a gom, cosa sempre d'agrair en un acte cultural, especialment quan tenim convidats de fora. La xerrada va ser força amena i en Pep Coll va parlar clar sobre totes aquelles qüestions que se li varen adreçar.

En Pep Coll -a instàncies d'una pregunta- va dir que la tradició oral al Pirineu, a la nostra societat de fet, es podia considerar morta i enterrada. Va dir, però, com a nota esperançadora, que ara les llegendes te les expliquen els mestres a les escoles, mentre que abans era cosa només dels contes vora la llar de foc que explicaven els padrins les llargues nits d'hivern.

Antigament, era impensable que a l'escola s'expliquessin les llegendes i les tradicions del país, que eren vistes més aviat com una cosa inculta i pròpia de la gent sense cultura. Afortunadament, les coses han canviat i hem pogut recuperar i normalitzar una part del nostre patrimoni que, de no ser així, hauríem perdut irreversiblement.

Segons Pep Coll, aquestes llegendes ja no se solen explicar oralment, però romanen als llibres i la gent pot tenir-hi accés igualment. Tanmateix creu que el futur de l'etnologia passa per la reconversió de les formes. Així, fenòmens religiosos com el Camí de Santiago, han esdevingut formes d'expressió espiritual o simplement esport i turisme. S'han reconvertit.

Aquestes dues idees, la de l'ensenyança de les tradicions a les escoles i la de la reconversió de les velles tradicions religioses en noves formes d'expressió popular, van ser els eixos temàtics del seu interessant discurs.

Pel que fa a Les senyoretes de Lourdes no va entrar en la seva interpretació particular dels fets, tot i que va deixar entreveure què opinava, però sí que va establir una interessant metàfora entre Bernadette i la síndrome de Peter Pan, o sigui, el no voler deixar la infància i entrar en la maduresa.