01 d’abril 2009

No som un parc temàtic!

Vull expressar clarament un fet que, per evident, no deixa de necessitar ser recordat de tant en tant: no som un parc temàtic del Pirineu! Per què dic això? Pensem una mica quan i de què es parla de la Cerdanya -i d'altres comarques del Pirineu- a TV3, per exemple o a la premsa no local.

1) Salivera hidrològica: el Pirineu es veu com una font d'energia hidroelèctrica i com una reserva d'aigua per a l'àrea de Barcelona. La neu i la pluja són aigua per a Barcelona. Sembla que no són res més. Pel que sembla, els aborígens no tenim dret a l'aigua, només en tenen dret ells.

2) Boscos Collserola: els nostres boscos no poden tenir fauna perillosa, no sigui que algún ós o algun llop ataqui algun turista despistat. Als ecosistemes, que els bombin! Hem de tenir un parc tipus Collserola, sense fauna preocupant per a l'ésser humà.

3) El bosc és de tothom: no es pot restringir l'accés a la muntanya, especialment en temporada de bolets, no sigui que als senyors de la ciutat els hi doni un atac. Els boscos sembla ser que són a prova de bomba! Poden venir a collir tants bolets i herbes remeieres com vulguin, que mai no s'acabaran. A més ells "paguen els seus impostos" i "tenen tot tipus de drets". D'obligacions, pel que sembla, no en tenen. Els boscos privats no existeixen.

4) Feu-vos notar: per circular pel camp, és imprescindible pitar als tractors i a les vaques. A més, millor en quad o en algun altre vehicle ben vistós. Els tot-terrenys ja els té qualsevol. Si podeu aconseguir algun vehicle tret de Mad Max, molt millor. Si sentiu campanes o esquelles, queixeu-vos i exigiu que us les treguin.

5) La llum només marxa a l'àrea metropolitana de Barcelona: a la muntanya, mai no ens quedem sense llum ni restem incomunicats per la neu o pels aiguats. Prova d'això és que la Generalitat no té cap pla d'emergència acabat en -CAT per a nosaltres, com PirineuCAT o MuntanyaCAT. A més, si marxa la llum, la gent sempre pot fer les maletes i tornar a casa, o sigui, a Barcelona. Els d'aquí no, però mira, ells que s'entesten de viure al medi rural!

6) Tots els esquiadors que es perden paguen els seus impostos: així, no els digueu que és culpa seva haver-se perdut per esquiat fora pistes o per cometre alguna altra imprudència, perquè us sortiran amb aquesta cantinella.

5 Comments:

At 2:07 p. m., Anonymous sicoris said...

Els Pirinencs només som els masovers de les seves cases d'estiueig. Som una peculiaritat més d'aquest pirineu tan bucòlic propietat seva. No tenim necessitats, només obligacions de deixar-ho tot ben bonic per quan ells vinguin. No hi ha vida al Pirineu quan ells no hi són...tot s'atura...suposo que això és el que deuen pensar.
A part d'això, nosaltres pequem de no fer-los entendre que això no és així; els fem sentir que ens deuen la vida, que sense ells no som ningú...i així anem perdent l'identitat. Primerament caldria recordar-nos a nosaltres mateixos qui som i després explicar-lis que no estem al territori només per servir-los.

 
At 2:08 p. m., Anonymous jordi said...

Sembla que estiguis emprenyat. D'aquì a poc faran el pixapincat, cayennecat, iphonecat o el segonaresidenciacat.

 
At 2:44 p. m., Anonymous Anònim said...

Amb això dels impostos sembla com si al pirineu no paguessim impostos, nomès si vius a Barcelona o areea metropolitana els pagues.
Arribats a aquest punt, tindrem que reclamar un port franc a Cerdanya.

 
At 2:41 p. m., Blogger ALP2500 said...

bé potser hauríem de començar a plantejar-nos que una part de culpa la tenim els habitants dels pirineus ,perquè com a bons catalans abaixem el camp i només cridem amb la boca petita a l'hora de la veritat fiquem la ma com tots, i mentre no arribi el dia que diem prou, nosaltres no deixem de ser els vigilants gratuïts de les seves cases de cap de setmana i vacances, així com els jardiners de la comarca, per tant potser la culpa no es dels foranis sinó dels que vivim a casa nostre que ens venem per un plat de llenties.

 
At 7:53 p. m., Blogger jordi cerdanya said...

Aquest comentari que faré no te res a veure amb l'escrit referit.

Vull felitar-te per el que has publicat al Reclam d'aquest mes d'abril. Si, és molt interessant saber d'on venen les expressions que utilitzem, o no, en la nostra parla diària.

Es bó fer servir aquest medi de comunicació, la revista, per a tota la gent que no es conecta a internet. ENDAVANT!!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home