Neu amb agredolç

Es comença a tancar una de les millors temporades de neu de tota la dècada. Malgrat la quantitat de precipitacions que han caigut i la llargada de la temporada, resta un cert regust agredolç al sector degut a la crisi econòmica.

És cert que la temporada va començar molt aviat i s'ha allargat fins a dates no gaire freqüents i també és cert que la qualitat de la neu ha estat força bona, ja que ha nevat un munt de vegades. Però és que la magnífica temporada d'esquí no s'ha correspost al cent per cent amb les perspectives econòmiques del sector.

El principal responsable ha estat la maleïda crisi econòmica. Així, encara que la afluència a les pistes d'esquí no ha estat dolenta, s'ha espaiat en el temps i ha repercutit en la resta de sectors econòmics. Era força corrent trobar gent dinant de bocata o bé pujant i baixant el mateix dia per no pernoctar a la Cerdanya i estalviar-se diners.

D'acord que ha estat un any excepcional, però crec que fóra bo de fer-se la següent reflexió: si fins i tot en anys en què la meteorologia coincideix plenament amb els desitjos de l'economia local comencen a observar-se problemes en el model tradicional de consum, què passarà quan:

- S'obri l'enllaç de coll de Pal i sigui possible esquiar a la Cerdanya sense passar pel túnel del Cadí. És a dir, esquiar a les pistes cerdanes però no pernoctar-hi.

- S'incrementi l'escalfament global i les nevades siguin més irregulars i escasses.

- Es recuperi l'economia i la gent cerqui altres destinacions menys conegudes, com Suïssa o, sense anar tan lluny, el Pirineu aragonès, el ple creixement econòmic?

La Cerdanya ha de competir cada cop més amb l'oferta de neu de comarques i comunitats veïnes, sense tenir garantida prou neu com per fer-ho en condicions. Si continuem basant el turisme d'hivern només en l'esquí, correm el risc de patir una relliscada molt forta d'aquí a uns anys, quan aquests fenòmens es vagin consolidant.