17 d’abril 2009

Hostes vingueren que de casa ens tragueren

Avui és d'aquells dies que quan llegeixes els diaris et poses de mala lluna. Un ramader de Das, el Sr. Pere Rosell, ha estat comminat pels seus veïns de segona residència a emportar-se'n les seves vaques a un altre lloc perquè aquestes els portaven mosques i pudors. És que no m'ho puc creure!

Ja ho resa la dita catalana: "Hostes vingueren que de casa ens tragueren". És que aquests senyorets i senyoretes de ciutat no sabien quan es van comprar una casa al camp, a la Cerdanya, que hi havia vaques? És que no saben que el camp no és aquell lloc idílic on els pollastres es passegen crus?

El que trobo totalment surrealista és que ara els agafi aquest estrany rampell, quan sembla ser que fins fa poc hi convivien sense cap problema amb les "pudors" i les "mosques". Però què es pensen que hi ha al camp?

Ja ho he comentat en algun altre post: ens estan fent mobbing rural. Es queixen del soroll que fan les esquelles de les vaques i de les eugues per les nits (pobrissons, a Barcelona no els molesta el soroll del tràfic, però al Pirineu les esquelles els destrossen els nervis).

Es posen com bojos si circulant per una pista forestal a gran velocitat es troben una vaca ajaguda al mig del camí i li comencen a pitar o a llançar pedres. O si es troben un tractor per la carretera, encara que estiguin de vacances i no tinguin pressa, el cobreixen de dalt a baix d'insults perquè no el poden avançar.

I per descomptat, sembla que s'han cregut allò que diu la cançoneta: "que la merda de la muntanya no fa pudor, encara que la remenis amb un bastó". Doncs sí, fa pudor i porta mosques. És el cicle natural de les coses. O es pensen que la llet raja de les aixetes i els formatges surten del no-res?

Si no parem compte, encara ens fotran fora de casa nostra. Des d'aquí, tot el meu suport al Sr. Pere Rosell. Tots hauríem de penjar pancartes abans que ens ajardinin el camp i per veure una vaca en estat "salvatge" haguem de recórrer al zoo de Barcelona.

16 Comments:

At 2:00 p. m., Blogger Anna Ribera Crusafont said...

I bé que tens raó Enric, estic d'acord en intentar fer alguna cosa per estar al costat de qui està patint les conseqüències d'una mala gestió dels drets dels ramaders com es ara el cas. Estarem en contacte

 
At 2:08 p. m., Blogger Juan Angel Amaro Martinez said...

Hoy leí esto y no lo podía creer.

Pensé en colgar algo, pero deduje que tú lo harías y por supuesto que con mucho más argumento que yo.

Bien, te diré que conozco a Pere Rosell y además es cliente de donde trabajo.

A ver si te parece bien la propuesta: en la semana próxima realizar en la misma Das una manifestación en favor de Rosell y en nombre de todos los ganaderos de toda la vida de la comarca, creo que debe de sentirse rápidamente arropado por sus vecinos y por la comarca entera.

Es hora de mostrar apoyo y reclamar algo más que tolerancia, cuando esta gente vino aquí ya sabía que había.

Para culminar, Rosell, al igual que el resto de ganaderos no sabe de festivos ni de horarios, a mi trabajo viene tanto a las 8 AM como las 22 PM y con esto quiero decir que tenemos que valorar y defender a toda aquella persona que vive de un trabajo muy duro y pocas veces reconocido.

 
At 2:34 p. m., Blogger Núria said...

Només em surten renecs, insults i males paraules!!! En resum, és indignant... El millor de la crisi és que potser pararem aquesta invasió de ciment i prepotents de mena.

 
At 2:47 p. m., Anonymous sicoris said...

quan llegia això pensava "no m'ho puc creure!!"; però...és clar que m'ho puc creure!! aquesta gent són així!!
.....és que no hi ha paraules.....

 
At 4:27 p. m., Anonymous Anònim said...

Fem una cassolada en favor dels remaders de la nostra terra que els molesti més que les vaques !!!

 
At 5:09 p. m., Blogger Núria said...

La cassolada estaria bé però un diumenge al matí, ben doreta...

 
At 11:57 p. m., Blogger Mimi said...

És increible!!!.
Si abans no passava, alguna causa ha fet que es canviï d'aptitud respecta al món rural. Potser es que estan més sensibles pq les coses no els surt com esperaven i ara qualsevol cosa els fa més agressius?,

Això és que no els agrada gaire la vida rural. Que se'n vagin a un poble pre-fabricat , fictici , tots juntets, i puguin parlar amb el seu llenguatge cursi i prepotent.

 
At 12:10 p. m., Blogger Salvador said...

Més d'un deu estar acollonit pensant que amb la crisi es quedarà sense la casa i per desfogar-se ha de tocar el que no sona.

 
At 6:56 p. m., Anonymous Marc said...

Aquesta mena de gent són torracollons tant al camp com a la ciutat. Els barcelonins (per exemple)que no som així, -que evidentment som la majoria- també els hem de patir encara que sigui per diferents causes. Força i a per ells!

 
At 9:59 p. m., Anonymous Anònim said...

Estic totalment d'acord amb tu. Només m'agradaria puntualitzar que no caiguis en l'error de fer simplificacions generalistes: sóc un cerdà de Bellver que viu a Barcelona, aquí la immensa majoria de la gent no és així, respecta i aprecia la gent de camp. El perfil de gent que compra una casa a pagès és el que és... i és el qui pot. Avui per avui, la comarca no pot estar-se dels estiuejants. Potser caldrà recolzar el pagès en qüestió i veure com pot crear-se els espais de convivència (sobretot amb més educació).
Salut i Cerdanya

 
At 10:27 p. m., Anonymous Anònim said...

Adjunto el comentari que he posta en el meu blog:
Alguns dels turistes que venen a Cerdanya i que hi tenen una segona (o tercera) residència estan acostumant-se a increpar els pagesos. Practiquen allò que alguns en diuen mobbing rural: els piten si van en tractor i no els deixen córrer, els tiren pedres al bestiar, es queixen del soroll de les esquelles quan el bestiar pastura de nit o de la pudor del fem... Demanenb, sense pensar i sense vergonya, que s'enduguin el bestiar a un altre prat, lluny de les seves cases adossades quan ells hi són.
Ara, un ramader de Das ho ha denunciat.
Crec sincerament que cal cercar els espais i els usos de convivència, de manera que, a Cerdanya en concret i en el medi rural en general, permetin tothom fer un ús satisfactori del territori. La comarca no és només dels pagesos que hi treballen. Quan ha interessat fer cases, s'han fet. Ara és molt fàcil queixar-se d'aquells turistes que fan el mobbing. Gràcies a Déu, tots no són iguals. Potser caldria explicar-los quatre coses. I d'altra banda, potser intensificar, quan es pugui, les tasques agrícoles i ramaderes més "molestes" fora del cap de setmana i vacances... perquè no ens enganyem els "pixapins" només som a Cerdanya un de cada catorze dies de mitjana.
Defugim la demagògia i busquem els recursos de convergència que ens permeti ser bons veïns!

 
At 10:43 p. m., Anonymous Anònim said...

a una casa de pages de tallo els han denunciat... son uns...

 
At 9:32 a. m., Anonymous Oriol Mercadal said...

Estic absolutament d'acord amb tot l'exposat pels diversos "companys/es". Penso que això ha arribat al límit per dues raons principals: és una activitat tradicional, i això vol dir de segles -per no parlar de mil·lenis- i d'altra banda, la gent s'hi guanya la vida, i amb el pa no s'hi juga. Aquest pagès ho fa legalment i els "nouvinguts" ja coneixien les "condicions" que comporta l'hàbitat rural. Altra cosa és que estiguessin desinformats o que vulguin convertir la comarca en una nova ciutat a la seva mida. Potser, com diu algú, més val que es quedin als seus ghettos (no diré noms d'urbanitzacions -per no ferir sensibilitats d0'altra gent "decent"-, però rebatejats com a Colmenar Viejo, Colmenar Nuevo, etc.) i que es muntin la seva pròpia ruralitat, sense vaques ni egues, ni gats ni gossos, ni campanes ni esquelles ni moques ni olors... ni res de res.
Això sí, que no hi falti cap de les comoditats i dels sorolls que els acompanyen cada dia a ciutat. Arriba un moment que tot els hi molesta i et donen lliçons de com hauria de ser tot aquí, si cal amb la Llei a la mà. No passis pena, però, que protestin per l'excés de soroll de mecàniques diverses conduïdes per ells (quads, 4x4, avionetes), pel perill que suposa en determinats àmbits i situacions -tal i com diu l'Enric- com camins forestals i ramaders, el Segre, l'interior dels pobles, etc. Això no, i això ens ho hem d'empassar tant els estadants fills de Cerdanya com els que fa ja algunes dècades vàrem decidir venir aquí precisament cercant una tranquil·litat i una proximitat a la Natura i a les activitats tradicionals corresponents que cada cop és més difícil de trobar, d'aconseguir i de mantenir per part dels locals.

 
At 9:52 a. m., Blogger Juan Angel Amaro Martinez said...

Al señor anónimo que dice tener un blog, respetando tu posición de anonimato creo que ante nada tienes definida tu posición, quizás porque tus intereses estén muy ligados a que esta gente siga comprando y edificando.

Pero si tienes un blog es evidente que no te seduce la idea de que sepamos quien eres justo por que estás del otro lado.

Por el resto, es evidente que con quejarnos y criticar no haremos nada, que lo válido y efectivo es darle soporte a este productor, sea con campaña de firmas o como sea pero hacer algo para evitar la más que segura proliferación virulenta de actos como este por parte de los segundos residentes.

 
At 12:46 a. m., Blogger Siro said...

Al Sr Amaro li he de dir que jo no amago la meva identitat. No l'he amagat mai.
Senzillament en fer les aportacions, eren dels primers cops que operava al Blogger, vaig optar per Anònim, mai per vergonya secretisme o por.
Em dic August, sóc fill de Bellver, però he estudiat, m'he casat, treballo a Barcelona, ciutat que m'ha donat 2 fills encantadors i una vida plena.Mmai parlaré malament d'aquesta ciutat que m'ho ha donat tot, però sempre estimaré la meva terra, Cerdanya, on vaig néixer i donar les meves primeres passes.
Vinc a casa sempre que puc. Per mi ser a casa vol dir ser a Bellver. Faig de mestre. No tinc interessos econòmics de cap tipus a la comarca, molt menys immobiliaris. Crec que això em dóna certa "autoritat" moral per opinal, com qualsevol persona no implicada en la "massacre" que ha patit la nostra comarca darrerament.
He estat, des de fa 15 anys o més, detractor del boom de ciment a la nostra terra i no estic a l'altra banda de res.
Respecte del meu blog, el mantinc restringit, de moment, com opció personal.
Parlo, llegeixo i escric sempre en català, la llengua del meu país, cosa que no tothom pot dir, encara que respecto totes les opcions lingüístiques.
Estic, com no podria ser d'altar amenra, d'acord en donar suport al Sr Rosell; però, en les meves dues entrades "anònimes", només reflexionava que hi ha espais de trobada que cal buscar sempre, defugint maximalismes inoqus, que només dificulten la trobada de solucions.
Salut i Cerdanya

 
At 11:33 a. m., Blogger Juan Angel Amaro Martinez said...

Bueno Siro, algo avanzamos, yo escribo en castellano por que como habrás notado no soy catalán, aunque estoy poco a poco realizando escritos en catalán pero me encuentro lejos de poder hacerlo de forma correcta.
En cuanto a los del soporte, el próximo viernes (en principio sería hoy pero por Sant Jordi han cambiado el día) vendrán del programa de Josep Cuni y he realizado al menos 4 llamadas a la UNIÓ DE PAGESOS solicitando apoyo a este vecino, más allá de si es o no, miembro de la misma.

Pero reconozco que no alcanza, que hace falta que sean sus vecinos y colegas de profesión quienes "se mojen" un poco más.

He ido pegando carteles en varios pueblos denunciando el hecho, pero la gente parece tener miedo o resignarse ante los hechos.

Comprendo lo segundo ante la salvaje oleada de cemento, promovida en parte por los propios productores, pero no el miedo, eso es del tiempo de Franco, hoy se trata de defender lo nuestro y para hacerlo hacen falta ganas, coraje, implicarse, poner todo de sí para que esto no sea un peligroso precedente y que tengamos dentro de unos años que ver las vacas en el museo cerdano de los pageses.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home