Allò que creix als marges

Fa unes setmanes, anant en cotxe cap a Prats, vaig veure a la vorera de la carretera una preciosa sàlvia albina. No és gaire comú trobar una sàlvia de color blanc, així que vaig pensar: quan tornis li faràs una foto. I dit i fet, al cap d'una estona torno a passar... i estaven segant la gespa de la vorera! Se'm va posar una cara de mala llet que no us ho podeu imaginar.

Per tots aquells que estimem la natura, ens toca força el voraviu aquesta mania que s'ha instaurat fa poc d'arrassar-ho tot només pel fet que estigui al costat d'una carretera, siguin arbres, arbustos o flors: és igual. Entenc que en casos on la vegetació redueix la visibilitat es faci una tallada, perquè es podrien posar en perill vides humanes. Però en la resta de casos, ho trobo una pijeria insuportable.

A veure, quina necessitat tenim de tallar la vegetació per què sembli una gespa alpina? Ja prou mal em fan aquests ridículs jardins que es fa molta gent a casa seva, amb plantes del Canadà o d'Austràlia, que consumeixen el doble d'aigua que les plantes autòctones i que li donen un aire indefinit al lloc. La gent veu massa la tele. Però en tot cas, és casa seva i ells sabran que hi fan.

Però les voreres són terreny públic. No us podeu imaginar la quantitat d'espècies interessants o fins i tot protegides que s'hi poden fer, des d'espècies comunes fins a belles orquídies. Tot passat per l'esmolada segadora que tot ho trinxa.

No pretenc que els que seguen hi entenguin de plantes. Seria tant com demanar que qui condueix un cotxe tingués carnet o que qui manipula aliments es rentés les mans abans de tractar amb el menjar. Ja no demano tant. Però els ajuntaments, que són qui contracten aquests serveis, es podrien assessorar mínimament de què fan i com ho fan.

Uns quants exemples: a prop de Ridolaina, l'Ajuntament de Montellà i Martinet obre un pas a la muntanya i trinxa tota una zona plena d'orquídies, algunes d'elles poc comunes. Un altre: l'Ajuntament de Prats i Sansor fa unes obres prop de Sant Salvador de Predanies per unes conduccions i gairebé es carrega una colònia d'Inula helenioides única en tota la zona.

Ara me n'assabento que l'estació de Portè-Pimorent s'unirà amb les estacions andorranes i que possiblement s'hi edificarà en una zona que té una magnífica flora alpina, amb algunes espècies rara amenaçades d'extinció (com el Maianthemum bifolium), o tan poc freqüents i belles com el Lilium pyrenaicum.

És igual. La pasta és la pasta. Per desgràcia ho entenc. El que ja no assimilo és per què es trinxen gratuïtament les coses que no li fan mal a ningú. El darrer exemple: l'Ajuntament de Bolvir ajardina l'exterior del cementiri a la barcelonina. No hi ha prou jardins a la comarca? Per què hem de gastar més aigua inútilment? No tenen res millor en què gastar-nos els diners? D'allò que creix als marges, ningú no se'n recorda.

Per cert, la sàlvia albina ha tornat a rebrotar i aquest cop l'he poguda fotografiar abans que arribessin els talladors de gespa.