Normalitat política? No, gràcies
La darrera notícia política de Puigcerdà ha estat el pas d’una regidora escollida per CiU al grup mixt, per diferències amb el grup municipal de Convergència. Possiblement acabarà al govern local, com ja ha passat amb altres trànsfugues, altres legislatures.
No entraré a valorar aquest esdeveniment des d’un punt de vista polític, ja que aquest bloc no té una tendència política determinada, si bé parlo sovint de política local i comarcal. Cadascú és lliure d’interpretar el fet com desitgi.
El que sí que sobta una mica és aquesta sensació que a Puigcerdà mai no pot haver tranquil·litat institucional. Quan no hi ha majoria absoluta, et trobes que s’alien tots contra la llista més votada per impedir-li governar. Tal fou el cas de Rosell i del primer govern Carretero.
I quan hi ha una majoria absoluta clara i un govern més o menys sòlid, llavors li comença a passar de tot: trànsfugues de l’oposició, canvis sobtats, dimissions… Sembla que no hi ha manera de tenir una legislatura més o menys tranquil·la, ni tan sols quan hi ha majories estables. La darrera prova ha estat aquest nou cas de transfuguisme.
En altres indrets de la comarca, les coses no pinten millor. A Llívia, per exemple, la legislatura passada, la llista de CiU es va passar en pes a ERC, una cosa semblant al que va succeir a Isòvol just abans de les eleccions.
A Alp també hi ha hagut una coalició de tots contra el guanyador. A Ger, el primer tinent d’alcalde ha hagut de dimitir per haver estat imputat judicialment. I al Consell comarcal, que s’ha constituït força tard, la presidència la té un senyor que va perdre les eleccions tant al seu municipi com a tota la comarca, en general. I encara gràcies a maniobres del PSC que semblava estar més interessat en debilitar el sector d’ERC que dona suport a Carretero que no pas a ser coherent amb la política general de formar tripartits.
Per postres, a Puigcerdà, el regidor del PSC, en contra de l’opinió de les bases del partit i amb una excusa peregrina, ha decidit d’entrar al govern municipal. Sembla que la cadira tira força i això de renunciar a tenir una mica de poder, nafra profundament el cor dels polítics.
En fi, tot un seguit de despropòsits que ens demostren un cop més que el poble escull i després són els polítics –i persones properes- qui fan i desfan al seu antull. Tot un espectacle democràtic. Clar que, això passa bàsicament perquè
Mentrestant, l’abstenció continua augmentant i el desinterès de la ciutadania per la classe política i les seves fílies i fòbies és cada cop més gran. El que està clar és que estem en una democràcia de baixa qualitat. No hi ha una separació clara de poders. La voluntat del poble s’escolta només cada quatre anys i el verb dimitir o assumir responsabilitats és un verb defectiu que mai, mai, no es conjuga en primera persona.
posted by Yarhel (Enric Quílez) @ 4:05 p. m.
2 comments
2 Comments:
Lamentable el grup municipal de CiU. Si ja van tenir problemes per presentar una llista amb mitja cara i un ull, l'espectacle que estan muntant després de les eleccions és digne de Charles Chaplin.
La sort que tenen és que les altes esferes d'ERC prefereixen assimilar els trànsfugues abans que deixar-los on són per temor a "enfortir?" el grup de CiU quan ja tenen una majoria absoluta molt absoluta i aplastant. Tics de partit d'oposició després de 12 anys en el govern que tampoc han estat gens malament.
El consell comarcal és un ens a extingir, vergonyós i girat de cul al 60% de la població que viu sota ajuntaments que no són del mateix color. També vergonyosa la recollida selectiva, que és competència seva per si algú no ho sabia i li fotia la bronca a l'ajuntament, on ens han castigat sense recollida d'orgànica per, bàsicament, fotre tot el que sigui menys orgànica en aquells contenidors tant petits... on és habitual trobar-hi aspiradors, fregones, garrafes d'aigua i jo hi he vist una rentadora a dins i no és broma!
El cas de Llívia és un cas apart i per relacions familiars el conec des de ben antic. Quan un ex-alcalde del PP es presenta per ERC és que alguna cosa passa. I quan tota la llista es passa de CiU a ERC ho confirma. Deu ser que els aires de la frontera toquen les neurones, però la realitat és que no fan res diferent al que es fa a la capital, només que a més gran escala.
Vinga, salut!
La veritat és que no sé quins són els motius reals d'aquesta "deserció". Només els sap la regidora implicada, suposo. En tot cas, no trobo bé presentar-se per un partit, obtenir un acta de regidor i un cop a la butxaca, deixar el partit. De tota manera, que cadascú actuï segons la seva consciència, que ja s'ho trobarà.
El que diu que el grup de CiU no ha fet res, bé no puc opinar sobre què ha fet a nivell intern, perquè no hi sóc, però vist des de fora té tota la raó: han desaparegut del mapa. Només s'ha vist algun dels seus regidors en actes oficials, però pel que fa a acció política, res de res. Per descomptat, cadascú té tot el dret de portar la seva gestió política com consideri oportú.
El consell comarcal mai m'ha fet el pes. Al menys el de la Cerdanya. No sé què passa, però no és operatiu. Desconec si és un problema intern o bé té manca pressupostària greu, però el cert és que encara no he aconseguit esbrinar què en traiem nosaltres de tenir un consell comarcal i això crec que és greu.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home