03 de març 2010

Concert de Roger Mas

Ahir pel vespre vaig anar a la Seu d'Urgell a veure l'actuació del cantautor solsoní Roger Mas, que va actuar al restaurant La Llum, dins del I Cicle de Cantautors i Música Folk de la Seu d'Urgell.

Vam arribar abans d'hora però gairebé no quedaven seients. Encara vam tenir sort. Vam trobar-nos amb molta gent coneguda, com és habitual als actes que s'hi fan a la capital alturgellenca.

L'actuació va ser fantàstica, tant la part cantada com la discursiva. Em va agradar especialment la segona part. Aquest noi és molt bo i té talent. Lamento no haver-lo conegut abans. L'aniré seguint amb interès.

El que més em va sorprendre va ser el públic. Vaig veure gent jove i de mitjana edat, tots barrejats, força indistingibles els uns dels altres, de diferents "tribus" urbanes i tots molt riallers. I entremig de setmana.

Potser algú es preguntarà si m'he pres alguna cosa rara abans d'escriure això, però és que la situació que descric és raríssima a la Cerdanya. Almenys a Puigcerdà. Veure gent jove i de mitjana edat barrejats en un acte cultural, ni que sigui un concert, és una cosa molt atípica.

És cert que ocasionalment s'ha fet algun concert d'aquestes característiques en algun bar de la Vila i ha omplert fins a rebentar, però en general actuaven bandes locals conegudes, no un cantautor més o menys compromès d'una comarca veïna.

Insisteixo en la part de veure gent jove. Havia arribat a creure que eren tots fora estudiant a Barcelona o ves a saber en quin planeta llunyà. Però no, també queden joves al territori. Potser els joves cerdans només surten el dissabte per la nit a les discoteques, perque la resta dels dies són tan invisibles com el vestit de l'emperador.

3 Comments:

At 9:46 p. m., Blogger Núria said...

Tenia moltes ganes d'anar-hi però les obligacions familiars no m'ho van permetre. Tinc pensat anar-hi algun altre dimarts però hi ha una cosa que m'ho fa repensar. M'han dit que hi havia molt fum de tabac. Tu que hi eres, va ser així? Perquè, llavors, no hi podré anar.

 
At 9:34 a. m., Blogger Enric Quílez said...

Ostres, el tema del fum va ser una cosa curiosa. Abans de començar no fumava ningú. Fins i tot vam fer el comentari amb el Francesc que igual no es podia fumar al restaurant. Però quan va començar el concert, van començar a fumar. De totes maneres, les portes estaven obertes i el fum sortia així que no es notava gaire, però suposo que depenia del lloc on fossis. Jo no ho vaig notar gaire i sóc força sensible al fum.

Si hi vas dimarts, ja ens veurem. Trobo que és molt encertat aquest festival.

 
At 10:47 p. m., Blogger Mestre de música said...

Gràcies pels vostres escrits i comentaris sobre el Cicle. Ahir dimarts, tot i les inclemències del temps, vàrem omplir un altre cop. Sembla que la gent s'ha engrescat i té ganes d'escoltar música de qualitat i en directe. És cert que el marc en el que es realitza el concert és bastant transversal i aquests dos dimarts hi ha assistit gent d'edat diverses. El tema del fum és complicat, en el restaurant es permet fumar per tant qui vol ho pot fer, depén de la seva sensibilitat envers els altres que la molèstia sigui major o menor. Per si us serveix, la gent que està asseguda no pateix pel fum, en canvi com més endarrera del local més probabilitat de fum.
Bé, us espero dimarts vinent si el temps ens acompanya.
Salut!

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home