Pirinencs i comunicació

Dissabte passat, a Montellà, el periodista Carles Pont va fer una conferència realment interessant en què va parlar sobre els mitjans de comunicació al Pirineu. Dos varen ser els pilars de la seva disertació. D'una banda, la necessitat de bones infraestructures que comuniquin les comarques de l'Alt Pirineu i d'altra, la necessitat d'algun mitjà de comunicació pirinenc que articulés la identitat pirinenca.

No cal que digui que la xerrada em va entusiasmar i que aquestes dues idees les comparteixo totalment. Es parla molt de la necessitat d'una vegueria de l'Alt Pirineu, de capitalitats, de seus i de voluntats de ser-hi o de no ser-hi, però es parla poc de la realitat quotidiana de les comarques pirinenques, d'allò que tenim en comú i que ens permetria de tenir una identitat comuna.

El principal problema, segons el meu parer, és que els pirinencs ens coneixem molt poc entre nosaltres. Per posar un exemple, el desconeixement entre la Cerdanya i l'Alta Ribagorça és gairebé total. I és una llàstima, perquè segur que tenim problemàtiques comunes i amb projectes comuns serien més fàcils de resoldre.

Però qui viatja per aquestes carreterotes que més que comunicar-nos ens aïllen? No sé a qui se li va acudir la brillant idea de parlar d'eix pirinenc, en referència a la N-260, però de ben segur que deu tenir un sentit de l'humor força àcid.

La Seu només està ben comunicada amb Puigcerdà i amb Andorra, però si s'ha d'anar a Sort, cal passar pel port del Cantó. Ja no parlem d'altres comarques més allunyades. Als cerdans, per anar a segons on, els surt gairebé més a compte anar per França que no pas resseguint l'eix pirinenc.

I si en comptes de carreteres parlem de ferrocarril, llavors és per posar-se a plorar directament, així que millor deixar-ho.

Si posem el punt de mira als mitjans de comunicació pirinencs, la cosa no està gaire millor. Llevat potser del portal de Viure als Pirineus, no hi ha cap mitjà de comunicació pròpiament pirinenc que cobreixi tot l'Alt Pirineu i Aran. No parlem de ràdios o de televisions.

Com volem generar una identitat comuna, si la mà dreta del Pirineu no sap què fa la mà esquerra?

Són qüestions fonamentals que caldria anar resolent si es vol que la Vegueria funcioni mai de manera natural i fluïda i no sigui, simplement, una altra divisió més del territori que no serveixi de res.