Megalomania innivadora

M’he estat mirant els projectes d’ampliació de les estacions d’esquí de la tossa d’Alp, amb nous telecabines, pistes, remuntadors, etcètera. La primera impressió que m’ha vingut al cap és:

S’han tornat bojos o què? Qui ho pagarà tot això? Han sentit parlar de l’escalfament global?

Però després m’assabento que hi ha altres projectes similars al cantó francès d’unir els dominis de Font-romeu amb els dels Angles o al cantó franco-andorrà d’unir el Pas de la Casa amb Portè-Pimorent.

No sé quina mena de dèria malaltissa li ha donat a aquesta comarca per ampliar dominis esquiables quan cada cop neva menys i en alguns llocs el negoci amenaça de ruïna.

Evidentment, el que facin amb capital privat és el seu problema, mentre no es cometin aberracions ecològiques, que em temo que també estan previstes. Però si es vol fer amb diners públics, ho trobo del tot lamentable.

Ja va essent hora que les comarques de muntanya comencin a pensar en alternatives econòmiques a l’esquí, perquè en qüestió d’anys, això s’acaba a la major part dels dominis esquiables catalans, llevat potser dels de major influència atlàntica, com els de la Val d’Aran i part del Pallars o a molt estirar, del nord d’Andorra.

L’escalfament global continua i és i serà immisericorde i només falta que hi anem abocant diners i més diners en un projecte de cementiri econòmic. Potser que ens hi posem d’una vegada a cercar alternatives abans que la cosa no tingui solució.

Pel que està clar és que no es poden deixar morir econòmicament les comarques de muntanya del país, ja que representen la tercera part del territori, malgrat estiguin poc poblades. Però això no vol dir invertir sense cap ni peus en una cosa que beneficia a molt poca gent i que cada cop en beneficiarà a menys.