Morts de gana
Aquesta setmana santa,
un amic meu, que anava conduint en cotxe per Llívia, mentre s’esperava a l’entrada
d’una rotonda va haver de fer front les presses d’un conductor forani. El
conductor el va començar a increpar i li va arribar a dir una d’aquelles frases
lapidàries:
-
Sort
en teniu de nosaltres, que si no, us moriríeu de gana.
Evidentment, es tracta d’una
opinió particular d’una persona en una situació de tensió, però per desgràcia
es troba força estesa entre certs elements que ens visiten i que es pensen que
vénen a perdonar-nos la vida.
Són els mateixos que es
colen a les cues, que no tenen un minut d’espera per res, que si et pares
comencen a tocar el clàxon, que si et descuides, t’atropellen en un pas de
vianants i així successivament.
Sort en tenim d’ells que
vénen a gastar-se els calerons a casa nostra i nosaltres, rudes i orcs de
muntanya, no els tractem amb el servilisme que ens exigeixen. Pobre gent, si és
que no ens els mereixem!
A fi de comptes, què
faríem sense ells i les enormes quantitats de diners que es gasten al Carrefour…
de Barcelona, que és més barat. Què en faríem si no entressin a les nostres
botigues a remenar-ho tot per després dir que ja ho compraran a Barsalona (amb
a ben oberta) que està més barat.
En fi, que Déu els
tingui on vulgui menys al rebost de casa meva…
1 Comments:
Potser et refereixes a aqueslls que demanes un biquini a un bar o restaurant i quatre coberts? O a aquells que lloguen el 4x4 per venir a fardar aquí d'uns cotxes que nosaltres no comprem perquè a la muntanya h¡no cal o hi anem a peu? O a aquells que per preguntar per l'Estany et pregunten per la "charca de los patos"?
Segurament deuen ser els mateixos que ensenyen més costat que costelles. Pobra gent!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home