Sento les campanes

Després d’uns mesos en què les campanes de la catedral de Girona han estat silenciades de nit perquè –pel que sembla- molestaven als clients d’un hotel proper, l’Ajuntament ha decidit de deixar-les tornar a tocar de nit, com sempre ha estat. La pressió veïnal a favor ha estat decisiva, suposo, per rectificar la mesura inicial.

Entenc que la gent que no hi estigui acostumada a sentir les campanades de nit puguin patir algunes molèsties, però val a dir que la catedral fa molts més segles que hi era al seu emplaçament abans que l’hotel i que, per tant, l’hoteler sabia perfectament que hi hauria campanades nocturnes si decidia instal·lar-s’hi tan a prop de la catedral.

Naturalment es vol tot: es vol oferir centralitat però no es volen patir les suposades molèsties de les campanades a mitjanit. Jo recordo quan era petit i em quedava algun cop a dormir a casa dels meus oncles, molt propera al campanar, que m’agradava sentir el sol de les campanes del campanar de Puigcerdà, que em relaxaven. Però suposo que tothom no és igual.

Aquesta polèmica ja l’hem patit a Cerdanya. Més d’un campanar ha hagut de silenciar les campanes per les nits per no molestar els nouvinguts de les segones residències, so pena de denúncies als jutjats. Alguns, fins i tot, s’han queixar del dringar de les esquelles de vaques i d’eugues als prats propers a les seves cases.

No em cansaré mai de dir que s’ha de combatre aquesta estultícia. I si cal canviar la llei perquè el dringar de les eugues o el toc de les campanes no es pugui denunciar, doncs es fa. Les campanes hi eren abans que els segons residents i si no els agrada, que marxin a la ciutat, on encara tindran molt més soroll i bé que no es queixen.