El miratge olímpic

Continuen els intents dels polítics locals de la Cerdanya i l’Alt Urgell per intentar convéncer-nos que això dels Jocs Olímpics del 2026 és la millor cosa que ens podria passar des del descobriment del foc.

Sincerament, no n’hi ha per tant. En primer lloc, no hem de confondre els Jocs Olímpics d’Hivern amb els d’Estiu. Els primers tenen una repercusió molt inferior a la dels segons.

En segon lloc, si realment volem invertir en el territori, calen uns Jocs Olímpics? No podem invertir-hi directament al tren, les carreteres o el que sigui?

En tercer lloc, a Barcelona la idea no entusiasma i fer-los sense el seu recolzament em sembla força irreal.

També es parla de llocs de treball. El cert és que les infraestructures són molt especialitzades i, en efecte, comportaran llocs de treball especialitzats… per a gent de fora de la comarca, com passa gairebé sempre en aquests casos.

L’efecte positiu, per dir-ne d’alguna manera, serà limitat i es reduirà, sobretot a la imatge. Però siguem seriosos, parlem del 2026, amb l’avançament de l’escalfament global, cada cop nevarà menys. Igual hem d’anar a buscar la neu per les proves a una altra comarca i portar-la amb camions. És aquesta la imatge que volem vendre?

Sincerament, no em fa gaire gràcia que per quinze dies de proves, acabin trinxant la poca muntanya més o menys natural que ens queda. De debò ens ho volem carregar tot per quinze dies?

I el més important: els polítics defugen la possibilitat de fer una consulta popular. Per què? Doncs perquè són conscients que no hi ha cap consens a favor d’aquests Jocs al territori i que podrien perdre-la.

Per què hi ha tant d’interès, doncs, per part de la classe política en aquests Jocs? Sincerament, crec que és una bona pregunta que algú ens hauria de respondre.