Pobres meteoròlegs!

No m’agradaria ser meteoròleg en aquest país. No perquè no m’atregui aquesta especialitat del coneixement, sinó perquè és una professió de risc, tal i com hem pogut veure durant el darrer temporal de neu que ha assotat Catalunya.

El cert és que si els meteoròlegs posen massa èmfasi a les conseqüències possibles de la nevada, quan es preveu important, es pot caure en l’alarmisme injustificat. Altrament, si h ha un episodi que resulta problemàtic i els meteoròlegs no han avisat prou, llavors se’ls acusa de pusil·lànimes.

L’equilibri és certament complicat i segons per on es tiri, hi haurà beneficats I perjudicats. Per exemple, si els meteoròlegs, com aquests dies passats, diuen que s’acaba el món, el més probable és que la gent s’espanti i anul·li les reserves hoteleres al Pirineu, amb les lògiques emprenyamentes del sector hoteler.

Altrament, si els meteoròlegs no diuen gaire cosa, corren el risc que la gent surti alegrement a la carretera i es quedin tirats el bell mig d’una pista de muntanya o fins i tot d’una autopista, per no portar cadenes ni cap altra protecció contra la neu o el glaç.

La meteorologia és una ciència inexacta. És cert que cada prop afinen més, ja que els models cada cop són més potents i precisos, però sempre hi ha un cert marge d’indeterminació, especialment a uns dies vista.

A més a més, hi ha més informació de les zones més poblades que no d’altres indrets, com el Pirineu, amb poca població i generalment, menys dades meteorològiques que processar. A això cal afegir un relleu complicat que altera les previsions del temps i ja tenim tots els ingredients d’un garbuix d’imprevisions que sovint ens afecten.