Ensopiment al Club Gel Puigcerdà

Darrerament he pogut detectar un cert malestar entre l’afició del Club Gel Puigcerdà (CGP) pels resultats de l’equip aquesta temporada. Però de fet, jo crec que hi ha una crisi més profunda que està fent –entre d’altres coses- que l’afició, abans molt important i nombrosa, hagi fet mutis i ja no acudeixi a veure els partits i a animar el seu equip.

Jo mateix, en alguna xarxa social, demanava una reflexió col·lectiva sobre la natura d’aquesta crisi i miraré de fer la meva aportació personal aquí.

En primer lloc, val a dir que a diferència de fa vint anys, l’oferta de lleure a Puigcerdà ha crescut enormement. Això fa que la potencial afició del CGP es reparteixi entre diverses opcions, amb la qual cosa, l’entrada a la pista de gel es ressenteix.

Altrament, en aquests darrers vint anys (per posar un període concret) l’hoquei no ha evolucionat precisament per a bé. Hi ha menys equips i les lligues són més avorrides, cosa que fa que es generi una sensació de cansament entre l’afició.

Un dels elements més importants, en la meva opinió, és que s’ha volgut anar a guanyar títols a cop de talonari, fos com fos. Això no només ha perjudicat les finances del Club, sinó que ha fet que es fitxessin estrangers a dojo, moltes vegades menystenint la pedrera local.

I aquí rau un dels principals problemes que té avui dia el CGP: la pedrera. Sembla que només hi hagi ulls per l’equip sènior i els més petits no es potencien adequadament. A diferència d’alguns dels nostres rivals més importants, com el Jaca o més recentment el Majadahonda, ells sí que han sabut potenciar la pedrera, complementant-la amb algun fitxatge, cosa que els ha permès disposar de molts jugadors bons que no cobren, cosa sempre d’agrair per les maltractades arques dels clubs, que sempre van molt al límit.

Suposo que hi haurà més causes. Però crec que aquestes són força importants i caldria resoldre-les amb un projecte de Club que potenciés la pedrera, no anés a intentar guanyar títols a cop de talonari si no es pot i que mimés molt més l’afició.