Dolces tradicions

Darrerament hem pogut veure com un seguit de tradicions forànies, especialment nord-americanes, s’imposaven sobre l’imaginari col·lectiu català. Sobretot, tradicions de caràcter comercial.

Fa ja un parell d’anys que ens van començar a bombardejar amb el Black Friday, el dia dels descomptes que va després del Dia d’Acció de Gràcies nord-americà i que sol ser festiu allà, on s’aprofita per començar la campanya de les compres nadalenques.

Ara, fins i tot, se’ns parla del Cybermonday, és a dir, el dilluns següent al Black Friday on els descomptes s’apliquen a les compres per internet.

I no els dóna pel Boxing Day, que és el dia després de Nadal, celebrat a Anglaterra, on es comencen les rebaixes que aquí es fan al gener, perquè nosaltres encara tenim la festivitat de Reis i no es tracta de fer Pasqua abans de Rams, oi? Ja arribarà el gener, ja.

No m’estranyaria que després d’haver-se imposat l’imaginari del Dia d’Acció de Gràcies l’acabéssim celebrant mutat amb alguna forma local m´s acceptable. Si s’ha fet amb el Halloween o amb el Dia de Sant Valentí…

En fi, tot sigui per la pasta. Com deia, tenim el Dia de Sant Valentí, el Dia de la Mare, el Dia del Pare i aviat tindrem el Dia de la Neboda o del Rebesavi.

Un altre món són les rebaixes: les d’hivern, les d’estiu, les segones rebaixes d’estiu, etcètera. Tot el calendari festiu ve marcat per esdeveniments comercials. Si no, mireu què passa quan els ajuntaments no posen les llums de Nadal amb prou antel·lació, que els comercials se’ls tiren a sobre com si els hi anés la vida.

No m’estranya que hi hagi cada cop més gent que rebutgi festivitats com el Nadal i que es deprimeixin profundament quan arriben aquestes dates. No és una qüestió d’hores de sol: és una qüestió de màquines registradores.