Mutatis mutandi

Ningú no nega que un dels símbols arquitectònics de Puigcerdà és el campanar. Bé, és una altra manera de dir de manera més o menys fina que és de les poques coses que encara no ens hem carregat. Ara bé, seguint en la tan nostrada tradició de destrossar el nostre patrimoni, darrerament el campanar ha sofert un parell de transformacions interessants.

La primera, és que ja no s'hi pot pujar. Suposo que alguna cosa deu tenir a veure el fet que hagin instal•lat unes antenes de comunicacions discretament camuflades, això sí. Té l'avantatge que els capsigranys ja no pugen i toquen les campanes, amb les molèsties que això comportava. Però hem perdut un mirador molt interessant.

La segona, molt més visible, és que s'ha substituït l'antiga il•luminació tradicional que feia destacar el campanar des de molt lluny per una altra que sembla anunciar una casa de barrets. Es tracta d'uns llums de coloraines blaves, vermelloses i liloses que converteixen la 'skyline' puigcerdanesa en una mena de pel•lícula de terror.

Què podem dir de la nova il•luminació? Doncs que és dissortada, pobra, trista, tètrica, patètica, fosca, apagada, esmorteïda, freda, insuficient, lamentable, mòrbida, desencisadora i més lletja que un pecat. Però ves, sembla que quan una cosa funciona l'hem d'espatllar, no sigui que sentem un precedent d'ordre i ens veiem obligats a fer la resta de coses bé.