L'estat del català a la Cerdanya
Dimecres, dia 21 d'octubre, a les 19h, va tenir lloc a la Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà una Taula Rodona que portava per títol: "L'estat actual del català a la Cerdanya". Hi van assistir unes 25 persones, entre les quals hi havia un destacat grup de representants de l'Alta Cerdanya.
Els ponents van ser:
- M. Àngels Terrones, directora de la Biblioteca "Comtat de Cerdanya".
- Manel Figuera, responsable a la Cerdanya del Consorci de Normalització Lingüística.
- Àngels Piguillem, mestra de primària del CEIP Alfons I de Puigcerdà.
- Guillem Lluch, periodista i moderador de la Taula Rodona.
Els ponents van mostrar un moderat optimisme per l'estat del català a la Baixa Cerdanya, tot i que amb reserves, mentre que van detectar més problemes a l'Alta Cerdanya, on el català no té estatus legal de llengua oficial i és considerada en general com una llengua de segona per bona part de la pròpia població.
També van expressar la seva opinió sobre la importància que existeixin mitjans de comunicació de qualitat en català, tant pel que fa al sector escrit com per l'audiovisual.
Pel que fa a la immigració, tots van coincidir que els nens immigrants aprenen ràpidament el català, sense problemes, especialment els provinents dels països de l'est, mentre que els pares tenen més problemes o no consideren que aprendre el català sigui una tasca prioritària.
Tot i així, es va destacar que de vegades hi ha més resistències al català entre la població immigrada d'altres indrets de l'estat espanyol que no per part dels marroquins, dels procedents dels països de l'est o fins i tot dels llatinoamericans.
Sobre el dialecte cerdà es va considerar pràcticament extingit, llevat potser d'alguna persona d'avançada edat de fora de l'àrea d'influència de Puigcerdà. En aquest sentit hi ha influït seriosament en la seva desaparició (a la Baixa Cerdanya) l'homogeneïtzació dels mitjans de comunicació que empran només el dialecte barceloní i del canvi de la dinàmica econòmica de la comarca, molt lligada al turisme barceloní.
Finalment, els ponents es van mostrar moderadament optimistes respecte del futur del català, tot i les mancances.
Entre les intervencions del públic, m'agradaria destacar una d'un senyor de l'Alta Cerdanya que em va sorprendre força però que em va fe reaccionar. Segons ell, TV3 s'ha castellanitza moltíssim. Va dir que potser nosaltres no ho notàvem tant perquè entenem el castellà i no hi parem atenció, però que ell que gairebé no l'entén, de vegades té problemes per seguir allò que hi diuen.
2 Comments:
Estic d'acord amb tu, que els immigrants d'altres parts de l'estat, són més reticents a aprendre i parlar el català. Els d'altres d'orígens, depen de l'entorn on estiguin. Aquí dalt, serà més fàcil que el parlin tan bé com vosaltres, però en barris marginals o no tant de llocs com Barcelona, Sabadell o Terrassa, per posar algun exemple, la cosa es complica. La globalització, fa que el món sigui tot més homogeni, fent que les particularitats es puguin perdre.
Està clar que TV3 s'ha castellanitzat, o millor dit, no crec que sigui castellanitzar, sinó que ja no fan servir paraules o expressions tan "catalanes" o "pures", no sé com expressar-ho, recordo haver sentit en programes infantils expressions com "Batua l'olla" i ara dubto que ningú ho digui.
Jo no sóc tan optimista com vosaltres ni de bon tros, pel que fa a l'estat del catàlà.
Jo també tinc un cert pessimisme respecte a l'evolució del català, cada cop més castellanitzat i descafeïnat.
Ailàs! Vatua l'olla! Quina espressió tan sensacional! És la versió catalana del "Voto a " castellà ("Voto a Bríos").
O imagina't: "m'ha vingut un esglai". Dius això i se't queden mirant com sihaguessis perdut els tuts XDDD
Publica un comentari a l'entrada
<< Home