Terrasses cronometrades

Comença a ser un clam el debat sobre si les terrasses han d’establir torns per als seus clients. Vaja, si han de limitar el temps que pots estar-t’hi assegut, en una terrassa, en funció d’allò que consumeixis. Una cervesa, mitja hora; unes tapes, quaranta-cinc minuts, etc.

 

Molta gent trobarà la idea espantosa, però mirem-ho desapassionadament. Sobretot a l’estiu, tot i que el nombre de taules a les terrasses s’ha disparat i sembla que ningú no les controla, generalment, amb el bon temps, les trobem plenes.

 

I les terrasses dels bars no són una ONG. Si vols estar assegut prenent la fresca, ves a un banc, que també n’hi ha. Si vols prendre alguna cosa i que te la serveixin, llavors estàs en un negoci i com a tal, té unes normes.

 

Ja em diràs quin benefici treu el bar si t’asseus dues hores per prendre una canya i deixes un miserable benefici, mentre hi ha gent esperant que podria ser que consumissin el doble o el triple que tu i en menys temps.

 

Tampoc es tracta de posar un temporitzador a la taula ni de fotre fora la gent al cap de mitja hora. Ni de consumir i consumir, però és una qüestió de sentit comú. No vagis a una terrassa a l’hora que serveixen sopars (si tenen llicència per fer-ho, que molts se n’aprofiten, també).

 

Si vas a una terrassa, consumeix moderadament, però no t’hi estiguis una eternitat. I si t’hi trobes molt còmode i vols estar-t’hi més estona, demana alguna coseta més. Els amos de l’establiment t’ho agrairan i potser no hauran de traspassar-se o tancar el bar per manca d’ingressos.

 

I si us plau, no vingueu amb la cantarella de “tothom té dret a”, perquè les terrasses són un negoci, no un club social o una ONG, com he dit abans.