Els arbres del passeig 10 d'abril

A Puigcerdà s'està produint un cert debat sobre l'ús dels arbres del passeig 10 d'abril dins de la renovació d'aquest espai. Calia arrencar tots els arbres? No es podien integrar en el projecte? Estaven tots malalts?

Pel que sembla, alguns s'han pogut transplantar, si bé la majoria estaven agònics. Caldria preguntar-se per què estaven en tan mal estat de salut aquests arbres. Suposo que és el de sempre: mal podats, mal regats, deixats de la mà de déu i així successivament.

De tota manera, jo sempre sospito d'aquesta excusa: "estaven malalts". Com quan van arrencar els xiprers del campanar. El regidor de torn va arribar a dir que "tenien la processonària del pi", cosa absolutament impossible en un xiprer. Però és clar, la ignorància és molt agosarada.

Alguns s'han queixat per la pèrdua de les dues moreres de davant de l'església, mentre que altres han aplaudit la mesura, ja que deien que els arbres tapaven la façana del temple. Bé, tampoc crec que s'hi hagi guanyat gaire: la façana de l'església de sant Domènec no és precisament espectacular, des d'un punt de vista arquitectònic i, almenys, els arbres sempre fan ombra.

Però en fi, tot això són consideracions estètiques força discutibles. El que no ho és tant és la dèria d'eliminar els arbres, en general, del centre de la vila. Som un poble de muntanya, no una ciutat enmig del desert. És natural que tinguem arbres. De fet, els arbres solen ser un dels elements arquitectònics més bells que pot tenir un espai públic.

Per desgràcia, aquí els arbres semblen molestar tothom. Els arbres són bells, proporcionen ombra sense esforç, abaixant la temperatura a l'estiu, són un refugi per als ocells i alegren els sentits. Però, en fi, sembla que preferim places dures, carrers durs i ara passejos durs. Potser que ens ho fem mirar.