Puigcerdà sense Cultura

L’altre dia estava repassant l’organigrama del govern municipal de Puigcerdà i vaig veure amb sorpresa que l’àrea de Cultura estava òrfena de cap. Vaja, que sembla que no hi ha regidor de Cultura a l’Ajuntament de Puigcerdà.

 

Després de la destitució de Jordi Palomino com a regidor de Cultura i altres coses, l’àrea de Cultura va passar breument a mans de Pol Ravetllat. Però, actualment, sembla que aquesta important àrea de govern, ha desaparegut del mapa.

 

De fet, jo mateix he tingut problemes per intentar solucionar alguns problemes des del GRC amb l’àrea de Cultura de l’Ajuntament, ja que no he trobat al costat de l’Ajuntament cap interlocutor polític. Sort de l’eficaç tècnica de Cultura, que m’ha pogut ajudar com bonament ha pogut.

 

Què passa? Que la Cultura no llueix? El fet és que l’Ajuntament organitza nombrosos actes relacionats amb aquesta àrea al llarg de l’any, així que no m’acaba de quadrar. No hi ha cap dels 7 regidors de l’equip de Govern que pugui assumir aquesta àrea municipal? Hi ha algun motiu pel qual ha quedat escapçada? No interessa la cultura a Puigcerdà?

 

Malgrat que em sàpiga greu, sembla que la darrera opció deu ser la correcta. Cultura no sembla tenir gaire interès per l’actual govern municipal. Si no, dic jo, haurien posat algun responsable.

 

Extraoficialment, se’m va dir que les qüestions culturals depenien ara del primer tinent d’alcalde, Francesc Armengol, però llavors no acabo d’entendre per què no assumeix oficialment aquesta àrea.

 

En fi, misteris de l’Univers.

 

 

Ja estic més tranquil

Llegeixo en premsa que, a Puigcerdà, a l’Ajuntament, s’ha reunit la Junta Local de Seguretat, després de cinc anys sense fer-ho.

 

La primera pregunta que em faig és: per què cinc anys sense cap reunió? No hi ha problemes de seguretat al municipi? Ni tan sols poden atribuir-ho al desgovern o a la manca de diners, perquè no és el cas. No costa gaire reunir la Junta, és més una qüestió de voluntat política.

 

Però bé, centrem-nos en la matèria. Segons els responsables del govern municipal, a Puigcerdà, el nombre de delictes és molt baix i la sensació d’inseguretat galopant que tenim és fictícia. A què es deu, segons les preclares ments dels nostres polítics? Al fet que ara ja no ens coneixem tots i això produeix inseguretat.

 

De debò ens preneu per babaus? Jo passejo tranquil·lament per qualsevol població on no conec ningú i no tinc cap sensació d’inseguretat. També puc passejar pel carrer Major un dissabte a la tarda, quan és temporada turística i està ple de gent de fora (que no conec), i potser tinc sensació d’aclaparament, però no d’inseguretat.

 

Ara bé, si passejo pel centre de la Vila, a les nou de la nit, un dia qualsevol, o a segons quines hores de matinada un cap de setmana, SÍ que tinc sensació d’inseguretat per la gent que em trobo. Siguin coneguts o desconeguts. Alguns potser massa coneguts i tot!

 

Pel que fa al nombre de delictes, és cert que les sensacions són molt traïdores i subjectives i no tenen per què correspondre’s amb la realitat objectiva. Però la veritat és que a Puigcerdà, com a tants llocs del país, si no hi ha més denúncies és per tres motius:

-           Perquè la gent no vol problemes.

-           Perquè, en general, no serveixen de res (entren per una porta i surten per altra).

-           Perquè poden tenir conseqüències negatives per a qui fa la denúncia (revenges).

 

Així doncs, si realment voleu saber l’estat de seguretat del municipi, feu una enquesta ben feta, objectiva, amb paràmetres científics (us haureu de gastar uns calerons, això sí, però no patiu que paga el poble), realitzada per una empresa independent i pregunteu als conciutadans què n’opinen de la seguretat, si en els darrers sis mesos han tingut algun problema, si coneixen gent que n’hagi tingut (robatoris, atracaments, agressions, coaccions, vandalisme, etc.) i llavors en parlem.

 

Fa poques setmanes va córrer la brama que un senyor havia violat un noi jove a Puigcerdà. No era un rumor. No recordo que això sortís a la premsa. Aquí també hi ha una certa responsabilitat dels mitjans de comunicació que molts cops o tapen aquestes notícies (per motius diversos) o ni tan sols se n’assabenten.

 

Per exemple, en el cas de la violació, sembla que els dos implicats eren d’origen estranger i ja sabem que els estrangers, en aquest país tan idíl·lic en què vivim, no cometen delictes, perquè si no et tracten de feixista.

 

Reunir la Junta de Seguretat per dir que vivim als mons de Yupi em sembla perdre el temps i podem continuar cinc anys més sense aquesta noble institució.

 

En fi, que ja estic més tranquil sabent que les estadístiques desmenteixen la realitat i que tot són imaginacions meves. Hauré d’anar al psiquiatre a fer-m’ho mirar.