29 de maig 2025

Puigcerdà sense Cultura

L’altre dia estava repassant l’organigrama del govern municipal de Puigcerdà i vaig veure amb sorpresa que l’àrea de Cultura estava òrfena de cap. Vaja, que sembla que no hi ha regidor de Cultura a l’Ajuntament de Puigcerdà.

 

Després de la destitució de Jordi Palomino com a regidor de Cultura i altres coses, l’àrea de Cultura va passar breument a mans de Pol Ravetllat. Però, actualment, sembla que aquesta important àrea de govern, ha desaparegut del mapa.

 

De fet, jo mateix he tingut problemes per intentar solucionar alguns problemes des del GRC amb l’àrea de Cultura de l’Ajuntament, ja que no he trobat al costat de l’Ajuntament cap interlocutor polític. Sort de l’eficaç tècnica de Cultura, que m’ha pogut ajudar com bonament ha pogut.

 

Què passa? Que la Cultura no llueix? El fet és que l’Ajuntament organitza nombrosos actes relacionats amb aquesta àrea al llarg de l’any, així que no m’acaba de quadrar. No hi ha cap dels 7 regidors de l’equip de Govern que pugui assumir aquesta àrea municipal? Hi ha algun motiu pel qual ha quedat escapçada? No interessa la cultura a Puigcerdà?

 

Malgrat que em sàpiga greu, sembla que la darrera opció deu ser la correcta. Cultura no sembla tenir gaire interès per l’actual govern municipal. Si no, dic jo, haurien posat algun responsable.

 

Extraoficialment, se’m va dir que les qüestions culturals depenien ara del primer tinent d’alcalde, Francesc Armengol, però llavors no acabo d’entendre per què no assumeix oficialment aquesta àrea.

 

En fi, misteris de l’Univers.

 

 

20 de maig 2025

Ja estic més tranquil

Llegeixo en premsa que, a Puigcerdà, a l’Ajuntament, s’ha reunit la Junta Local de Seguretat, després de cinc anys sense fer-ho.

 

La primera pregunta que em faig és: per què cinc anys sense cap reunió? No hi ha problemes de seguretat al municipi? Ni tan sols poden atribuir-ho al desgovern o a la manca de diners, perquè no és el cas. No costa gaire reunir la Junta, és més una qüestió de voluntat política.

 

Però bé, centrem-nos en la matèria. Segons els responsables del govern municipal, a Puigcerdà, el nombre de delictes és molt baix i la sensació d’inseguretat galopant que tenim és fictícia. A què es deu, segons les preclares ments dels nostres polítics? Al fet que ara ja no ens coneixem tots i això produeix inseguretat.

 

De debò ens preneu per babaus? Jo passejo tranquil·lament per qualsevol població on no conec ningú i no tinc cap sensació d’inseguretat. També puc passejar pel carrer Major un dissabte a la tarda, quan és temporada turística i està ple de gent de fora (que no conec), i potser tinc sensació d’aclaparament, però no d’inseguretat.

 

Ara bé, si passejo pel centre de la Vila, a les nou de la nit, un dia qualsevol, o a segons quines hores de matinada un cap de setmana, SÍ que tinc sensació d’inseguretat per la gent que em trobo. Siguin coneguts o desconeguts. Alguns potser massa coneguts i tot!

 

Pel que fa al nombre de delictes, és cert que les sensacions són molt traïdores i subjectives i no tenen per què correspondre’s amb la realitat objectiva. Però la veritat és que a Puigcerdà, com a tants llocs del país, si no hi ha més denúncies és per tres motius:

-           Perquè la gent no vol problemes.

-           Perquè, en general, no serveixen de res (entren per una porta i surten per altra).

-           Perquè poden tenir conseqüències negatives per a qui fa la denúncia (revenges).

 

Així doncs, si realment voleu saber l’estat de seguretat del municipi, feu una enquesta ben feta, objectiva, amb paràmetres científics (us haureu de gastar uns calerons, això sí, però no patiu que paga el poble), realitzada per una empresa independent i pregunteu als conciutadans què n’opinen de la seguretat, si en els darrers sis mesos han tingut algun problema, si coneixen gent que n’hagi tingut (robatoris, atracaments, agressions, coaccions, vandalisme, etc.) i llavors en parlem.

 

Fa poques setmanes va córrer la brama que un senyor havia violat un noi jove a Puigcerdà. No era un rumor. No recordo que això sortís a la premsa. Aquí també hi ha una certa responsabilitat dels mitjans de comunicació que molts cops o tapen aquestes notícies (per motius diversos) o ni tan sols se n’assabenten.

 

Per exemple, en el cas de la violació, sembla que els dos implicats eren d’origen estranger i ja sabem que els estrangers, en aquest país tan idíl·lic en què vivim, no cometen delictes, perquè si no et tracten de feixista.

 

Reunir la Junta de Seguretat per dir que vivim als mons de Yupi em sembla perdre el temps i podem continuar cinc anys més sense aquesta noble institució.

 

En fi, que ja estic més tranquil sabent que les estadístiques desmenteixen la realitat i que tot són imaginacions meves. Hauré d’anar al psiquiatre a fer-m’ho mirar.

 

 

 

 

13 de febrer 2025

El llamp sempre cau sobre l’arbre més alt

No recordo exactament quan vaig conèixer el Jordi Palomino. Ell devia tenir uns 16 anys i era un jove militant de la JNC, les llavors Joventuts de CDC. Molt jove, intel·ligent, culte, treballador, il·lusionat i amb passió per la política.

 

En poc temps ens vam fer amics. Em recordava molt a la meva joventut quan vaig entrar en política als 18 anys, a CDC. Veia que era una persona compromesa amb el projecte de país i amb passió per Puigcerdà.

 

En poc temps va començar a assumir responsabilitats a la JNC i posteriorment al PDCAT, el successor natural de CDC, abans que aparegués Junts.

 

Vam compartir campanyes electorals diverses, el referèndum del 2017, la seva etapa com a president de l’executiva comarcal del PDCAT…

 

La seva trajectòria i personalitat va impressionar al David Bonvehí, cap del partit i el van escollir per ser el cap de campanya de la Mariàngels Chacón, l’opció que presentava el PDCAT a la presidència de la Generalitat, ja llavors en competència amb l’acabada de crear Junts per Catalunya.

 

També vam mantenir moltes converses sobre història i política, dues de les nostres comunes passions i sobre el futur de la Cerdanya i Puigcerdà.

 

I llavors va arribar el seu salt a la política municipal, quan va engrescar el Jordi Gassió perquè es presentés com a candidat a l’alcaldia de Puigcerdà, tot acompanyant-lo de número dos per la llista de Junts per Puigcerdà.

 

Contra tot pronòstic i contra la voluntat de la major part dels militants, es va arribar a un acord amb Futur per Puigcerdà, amb qui durant tota la campanya ens havíem passat dient, jurant i rejurant que mai no pactaríem. Però ja sabeu com és la política, oi? Especialment, quan et pressionen des de la direcció nacional del partit, perquè de l’alcaldia de Puigcerdà depenia un intercanvi de cromos en una altra institució. En fi…

 

Jordi Palomino assumeix, llavors, la regidoria de Cultura, a més d’altres responsabilitats municipals, com la Comunicació, les Fires o els Nuclis i és nomenat portaveu del grup municipal i crec que va fer una gran feina, sempre generós i escoltant, pacient, eficient i treballador. Connectava de manera natural amb tothom, aconseguia que la gent fes la seva feina i queia bé. Massa bé, molt em penso, en un lloc on l’enveja per aquell qui destaca està a l’ordre del dia.

 

Aviat van començar a sorgir les divergències amb la resta del grup municipal de Junts, que veien perillar els seus llocs si es trencava el pacte amb Futur, com Palomino proposava. La relació i alguns enfrontaments van anar erosionant la relació.

 

Ara, després d’haver votat en contra que Jordi Gassió continués com a president de l’executiva local de Junts a Puigcerdà, una miniexecutiva de tres persones, de la qual vaig formar-ne part, amb poca gent i que no molestéssim, que només va fer dues reunions des de la seva constitució perquè no s’acceptava la crítica legítima dels militants, ara, Palomino és destituït del govern municipal.

 

Un dels regidors més eficients i treballadors de l’equip de govern, que sempre ha mirat pels interessos de Puigcerdà per sobre dels polítics de partit i dels seus interessos personals, posant-hi hores de dedicació i esforç.

 

Gràcies, Jordi, per la teva tasca abnegada i tant de bo que els polítics que ens envolten fossin com tu. Però temo molt temo que una persona intel·ligent, treballadora, que cau bé i sap parlar en públic ha d’aixecar, per força, moltes enveges i antipaties. A l’era de la mediocritat, els arbres que destaquen solen rebre el llamp.

 

Fins aviat i espero que això només sigui una etapa més de la teva carrera política, que tanta passió et desperta. Una forta abraçada, amic.

 

 

07 de gener 2025

Privatització dels pàrquings municipals, una solució?

Ho poso en interrogatiu perquè no ho tinc gaire clar. Us explico el que sé.

 

Comencem per l’estat actual de la situació:

 

Zona blava: moltes màquines de cobrament estan espatllades. És dificultós el pagament amb targeta. Com que no hi ha contracte de manteniment, així es quedaran les coses, perquè canviar-les és molt car. Impossible cap sistema d’aparcament intel·ligent.

 

Pàrquing del Museu Cerdà: no hi ha cap control, per la qual cosa, tothom hi deixa el cotxe el temps que vol gratuïtament. Alguns veïns fins i tot han deixat pàrquings de pagament que tenien perquè no els calen amb la situació actual. El pàrquing exterior està pendent d’arranjar quan s’arregli el mur del Museu, que suposo que serà la setmana dels tres dijous. No hi ha lavabo. La connexió entre els ascensors amb les plantes del pàrquing no estan acabades. Dels ascensors en si, ni parlem: bruts, trencats, no funcionen gairebé mai, sense llum, amb portes que es tanquen de cop, etc.

 

Pàrquing del carrer Escoles Pies: fosc, brut, deixat. Amb uns horaris discutibles. Les barreres, cada dos per tres, espatllades. No es pot pagar amb targeta. Sovint la màquina de pagament, no funciona o no accepta bitllets. La senyalització d’emergència és deficitària. La resta de la senyalització tampoc és cap meravella. Les columnes no tenen protecció, amb la qual cosa fer-li una rascada al cotxe és molt fàcil. Té filtracions d’aigües residuals. Quan plou una mica més del normal, s’inunda. Problemes de personal, no sempre hi ha gent i no sempre t’atenen al telèfon que hi ha indicat al pàrquing, cosa que comporta sovint haver de trucar a la Policia Municipal, que tampoc té efectius i molta gent no sap quin número té. Els lavabos, sovint estan tancats. De l’ascensor, que depèn de la comunitat de veïns, millor no en parlem. El lector de targetes per accedir-hi fa mesos que està trencat i no sembla que hi hagi intenció de reparar-lo. Les càmeres de seguretat o no hi són o no funcionen.

 

Podria seguir, però ja cansa.

 

Solució: privatitzar-ho tot. Treure-ho a concurs i que una empresa s’encarregui de la gestió i l’explotació.

 

Tenint en compte la nul·la capacitat municipal de gestionar els pàrquings i de tenir-los en condicions, potser no serà tan mala idea. Algú dirà que s’ha deixat arribar a aquest estat per justificar la privatització. I jo us dic que no atribuïu a la malícia el que es pot atribuir a la incompetència.

 

La gestió dels pàrquings i de la zona blava és defectuosa des de fa molts anys. De fet, mai no han funcionat gaire bé.

 

Potser una empresa actuarà amb criteris de qualitat, encara que només sigui per l’interès econòmic. Naturalment, s’endurà uns beneficis, però a mi això tant se me’n dona si no apugen gaire els preus i donen un servei digne, a diferència del que tenim ara mateix.

 

De fet, quan es negociï la concessió, si tal cosa acaba passant, es poden posar topalls als preus que es poden cobrar pels serveis.

 

Un altre avantatge és que l’empresa concessionària s’encarregaria del control dels ascensors i també de la zona de càrrega/descàrrega, que actualment ningú no controla ni respecta.

 

Preferiria que fos de gestió municipal? Sí. Val la pena? Diria que no, en absolut.

 

No entenc com pot ser tan complicat gestionar aquests espais, però, vaja, s’han cobert de glòria, per no dir una altra cosa. Esperem que es privatitzi aviat i les coses comencin a funcionar, perquè el que és ara, fa pena.

 

 

02 de gener 2025

Ascensor!

 

Comencem el nou any amb una altra avaria greu a l’ascensor inclinat de Puigcerdà, que connecta el barri de l’Estació amb la plaça de les Monges.

 

Pel que sembla, una bretolada el va fer malbé i ara es parla que la peça trencada cal demanar-la a Itàlia perquè aquest ascensor ja ho té, que les peces te les han de fer a mida.

 

Com a gran solució s’apunta a instal·lar un sensor de pes que faci que l’ascensor no funcioni si té sobrepès. A veure… és una broma?

 

Després de tantíssims anys de funcionament ens esteu dient que l’ascensor inclinat no té una norma tan bàsica de seguretat com un sensor de pes? És al·lucinant!

 

Bé, no servirà de res. Les bretolades no se solucionen així. Poseu càmeres a tots els ascensors de la Vila i controleu qui fa les bretolades i feu-los-les pagar. Alguns ja n’havien tingut i les van arrencar. Tant costava mirar les imatges per veure qui ho va fer? Ah, que possiblement no funcionaven i no van gravar res? Gloriós!!!

 

Els ascensors del pàrquing del Museu Cerdà fan pena i vergonya. Un no funciona gairebé mai. L’altre no té llum i si et descuides, quan es tanca la porta, t’hi pots fer mal. Tots dos s’espatllen cada dos per tres i estan tan bruts que fan fàstic.

 

L’ascensor que connecta la plaça d’en Calva amb la plaça de l’Alguer també s’espatlla cada dos per tres i també té problemes amb les portes.

 

L’ascensor vertical que connecta la plaça de les Monges amb la plaça de l’Ajuntament també s’espatlla sovint i te’l sols trobar ple de vomitades o amb gent dormint la mona de tant en tant.

 

Resposta de les autoritats municipals: són bretolades. No tenim efectius de Policia Municipal per controlar-ho.

 

El que deia: poseu càmeres, que no són tan cares i feu complir la llei, que per alguna cosa està, doc jo. Només cla mirar les càmeres quan hi ha alguna incidència, no cal destinar-hi una persona contínuament a vigilar-les.

 

I arrangeu els ascensors i els accessos, perquè fan pena i estem donant una imatge penosa com a població suposadament turística que som. Per exemple, la passarel·la que connecta el Museu Cerdà amb els ascensors encara té fustes trencades.

 

De l’ascensor del pàrquing municipal ja no dic res perquè depèn de la comunitat de veïns, però també és un altre element molt emprat que s’espatlla cada dos per tres.

 

En fi, Bon Any!