07 de novembre 2021

S’acosta l’Apocalipsi?

Aquests dies no paren de bombardejar-nos els mitjans de comunicació i les xarxes socials amb l’enèsima cimera pel clima. El discurs de la major part de les intervencions a la cimera sona a apocalíptic i sembla que hem de fer com deia Dante “abandonar tota esperança”. No cal que tinguem fills, perquè els llegarem un món infernal on patiran com no ha patit cap generació anterior i nosaltres encara arribarem a veure com s’obren les portes de l’Infern.

 

Bé, ningú podrà acusar-me de negacionista, perquè jo ja lluitava per aquestes coses quan encara no s’havien posat de moda i ni els científics ho tenien prou clar. Però recordo haver llegit un dels pocs llibres que llavors parlaven d’aquest tema (de l’escalfament qa causa dels gasos hivernacle i del canvi climàtic) i es feien unes previsions per al 2030 (al qual gairebé hem arribat) que no s’han acomplert en absolut.

 

Els models matemàtics computacionals donen pel que donen. Actualment disposem de moltes més dades que fa tres dècades i moltíssima més potència computacional i millors models matemàtics. Milers de científics estudien el canvi climàtic cada dia i això em tranquil·litza força, perquè crec que ens podem refiar força de les previsions.

 

Però tot això no concorda amb les previsions apocalíptiques en què s’han convertit les cimeres i el discurs de moltes entitats suposadament ecologistes. Anem cap a un món més càlid, amb un clima molt més variable, amb augment del nivell del mar, disminució de les masses de gel i la possibilitat real que s’activin mecanismes de realimentació que ens enviïn a un món força diferent (i molt pitjor per a nosaltres).

 

Vol dir que tots morirem? No. Per dos motius: perquè la cosa és greu, però no crítica i els canvis són prou lents perquè puguem reaccionar i prendre mesures i perquè una cosa és tenir seriosos problemes i una altra molt diferent és trobar-nos a les portes de l’extinció.

 

Si els nostres avantpassats mamífers van sobreviure al meteorit que es va carregar els dinosaures, crec que entre la nostra capacitat adaptativa com a espècie i la nostra tecnologia, alguna cosa podrem fer.

 

De fet, la nostra tecnologia i el seu ús inadequat ens ha portat a la situació actual, però també ens ofereix solucions per mirar de revertir el procés. Ara bé, això serà una cosa lenta, potser de diversos segles i com abans ens hi posem, menys patirem en el procés.

 

No tinc gaire fe en la humanitat com a espècie, perquè som molt egoistes, individualistes i massa preocupats pel nostre interès particular i molt poc donats a actuar pel bé comú, encara que darrerament crec que hi ha moviments esperançadors en aquest sentit. Però també penso que això del canvi climàtic, encara que és un problema enorme i ens ve gros i mai abans ens havíem enfrontat com a espècie a una cosa semblant, també pot tenir coses positives.

 

De la lluita contra el canvi climàtic pot sortir una major consciència com a espècie; la creació d’institucions mundials unificades que actuïn en nom de tota la Humanitat i per sobre dels estats i dels interessos de les grans multinacionals i potser servirà per redefinir un sistema capitalista massa esbiaixat i poc controlat per l’interès general.

 

Així, doncs, tot i que tinc poca fe, tinc molta esperança en què ens en sortim com a espècie i evolucionem cap a millor. L’alternativa, potser sí que serà un apocalipsi, no tant planetari, sinó social i econòmic.