Un esclat de llum

Fa un parell de dies que he anat amb un amic a intentar veure el cometa Neowise des de diferents punts del municipi de Puigcerdà. El cert és que costa força trobar llocs prou foscos com per tal que l’experiència sigui reeixida.

Primer, vam anar a Vilallobent, on el vam poder localitzar i fotografiar amb una certa facilitat, però els fanals de l’enllumenat públic feien la punyeta. De fet, bona part d’aquesta llum servia per il·luminar els camps de cultiu fins a una bona distància i res més.

El segon intent, va ser al voltant de l’estany de Puigcerdà. La cosa va ser més complicada, perquè la il·luminació del parc cremava les fotos i interferia qualsevol intent de veure’l de reüll. Finalment, ho vam aconseguir quan es va fer prou fosc.

El meu amic va decidir provar sort a l’Alta Cerdanya, en un indret molt poc contaminat lumínicament i se’n va sortir força millor.

A bona part de la Cerdanya ens han robat el cel. Un company de feina em va dir que tenia planejat anar-se’n a un refugi de muntanya per poder contemplar la Via Làctia. Des de la plana costa trobar una nit prou fosca per a poder-la veure.

Suposo que és una batalla perduda. Hem passat de tenir uns cels foscos comparables als d’Arizona a començament dels anys 80 a tenir-ne uns que comencen a semblar-se lamentablement als d’una àrea urbana.

La solució no és tan complicada: racionalitzar la il·luminació pública, orientar els fanals de manera correcta, no emprar bombetes particularment contaminants i això, fer-ho a tota la comarca. Guanyaríem molt, però com que no sembla haver-hi una demanda popular al respecte, els nostres polítics passen del tema. De fet, possiblement ni en són conscients del problema.